Amb Setmana Santa, la tradició ens porta a segles enrere quan el dejuni i l’abstinència es portaven rigorosament. D’aquelles èpoques venen plats que han arribat fins avui i són molt apreciats aquests dies.

Qui no ha menjat torradetes de Santa Teresa o bunyols de bacallà?. Plats dolços i salats on la carn és un ingredient que mai hi és però sí molts altres que fan la boca aigua i les delícies culinàries de tothom.

Ja que hem parlat de les torradetes de Santa Teresa recordem que porten pa, llet, llimona, canyella, sucre, ous i oli.  Les llesques no s’han de tallar massa fines perquè es poden trencar. Una recepta fàcil i que agrada gairebé a tothom. El toc final de sucre i canyella va al gust del consumidor.

Un altre clàssic són els bunyols de bacallà que es fan amb el bacallà dessalat, julivert, ceba, 3 ous, 150 grams de farina, 10 grams de llevat en pols, aigua, oli d’oliva i sal. Els bunyols es fregeixen quan l’oli sigui calent però sense arribar a fumejar.

Una escudella de vigília és un plat contundent sense carn però amb cigrons, bacallà, espinacs i ou cuit. Un plat ple de proteïnes i tradicional des de sempre.

Què hem de dir de la sopa d’all?. Té tanta història com la memòria i els llibres ho indiquin. Plat saborós, auster, sa i nutritiu. Porta pa, allà, pebre vermell, oli d’oliva i aigua per fer una recepta essencial durant l’hivern, la Setmana Santa i sempre.

Les patates viudes són una recepta senzilla que té la clau en el punt de cocció de la patata, l’ingredient principal juntament amb la ceba, l’all, pebre vermell, julivert, oli d’oliva, sal i pebre negre o blanc. Senzill i molt bo.

El bacallà ajoarriero és un clàssic que cal fer-lo amb el sofregit típic que inclou verdures, tomàquet, all i pebrots. Sabor, nutrició i una recepta fàcil i molt bona.

La truita de gambes és un plat tradicional de Cadis que ja es fa arreu. Gambetes, aigua, sal, farina de cigró, ceba i julivert conformen un plat senzill i molt de la Setmana Santa.

Dolços variats i tradicionals que no poden faltar

Anem als dolços que no poden faltar ni ara ni mai en un país llaminer com el nostre. Les Mones de Pasqua són sempre presents en una tradició molt llunyana i els padrins les han de regalar als fillols, Dilluns de Pasqua.

La llet fregida guanya cada vegada més volada a la Setmana Santa amb una recepta que no té secrets. I els pestinyos que històricament estaven a totes les xurreries s’han refinat i ara a les pastisseries tenim versions menys olioses en unes variants que es fan amb farina, oli d’oliva, vi blanc, anís i pell de llimona i també porta llard de porc.