El col·lectiu Dones Referents a L’Hospitalet ha organitzat dijous 26 de juny, una conversa amb l’escriptora, professora de català i historiadora Matilde Marcé, una de les grans veus que ha dedicat la seva vida a recuperar i difondre la història local de la ciutat.
L’acte, celebrat al Centre Cultural Tecla Sala, ha servit com a homenatge a la trajectòria d’aquesta hospitalenca que, a través dels seus llibres i les seves investigacions, ha preservat la memòria col·lectiva d’un Hospitalet que molts ja no recorden. Matilde Marcé ha agraït el premi tot i que ademet que “no ha fet mai res perquè li ho agraeixin, encara que quan ho fan estàs content”.
La conversa ha portat el títol d’Espigolant en el passat, en referència a un dels seus llibres més emblemàtics de la Matilde i un terme que es repetia a casa de l’escriptora quan ella era petita. Precisament l’autora ha fet un recorregut per la seva vida: des de la seva infància a la ciutat fins als anys d’exili a Perpinyà durant la Guerra Civil, passant per la seva tornada i la seva lluita constant per mantenir viva la llengua i la cultura catalanes.
L’autora, que forma part de l’Ateneu de Cultura Popular de L’Hospitalet, ha publicat la majoria de les seves obres gràcies al suport d’aquesta entitat. Tot i tenir 97 anys, la seva voluntat és clara, continuar escrivint mentre pugui. “Sempre hi ha coses per explicar”, i al nostre municipi tenim la sort de comptar amb l’Arxiu Municipal i l’Arxiu Parroqual per trobar documentació.
Matilde ha parlat també dels seus records de L’Hospitalet d’abans, tot lamentant la pèrdua de patrimoni i la manca de zones verdes a la ciutat actual. “Estic tipa d’edificis i falta de parcs”, ha afirmat recordant episodis com l’enderrocament de La Farga o la lluita per converitr Cosme Toda en un parc.
A la conversa, també hi ha hagut espai per reivindicar la importància de conèixer la història local. Marcé ha relatat anècdotes de quan era professora i havia d’explicar als seus alumnes que L’Hospitalet no era un barri de Barcelona, sinó una ciutat amb més de mil anys d’història pròpia.
Des del col·lectiu organitzador, Natalia Piernas ha remarcat la importància d’aquest acte: “Era necessari que vingués i compartís la seva experiència viscuda, perquè hi ha moltes persones que no recorden o desconeixen aquesta part de la nostra història.”
