Tot i que aquesta qüestió és opinable, molts considerarien el carrer Prat de la Riba com la via més important de la ciutat durant molt de temps. El carrer dedicat a Prat de la Riba travessa el municipi de punta a punta, tot i que, a mida que creua un barri, canvia el seu nom. Així, en el seu inici des de Cornellà s’anomena carrer Major i per la part de Santa Eulàlia adoptava el nom del barri: tot un indici de la divisió territorial que es vivia a la ciutat.

Qui era Enric Prat de la Riba?

El nom del carrer fa referència a Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 1870 – 1917). Advocat i polític. Participà en l’aprovació de les Bases de Manresa (1892). Des de l’abril de 1901 es va convertir en líder de la Lliga Regionalista. El 1906 publicà La nacionalitat catalana. Fou fundador de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i de la Biblioteca Nacional de Catalunya, elegit president de la Diputació de Barcelona l’any 1907 i president de la Mancomunitat de Catalunya l’any 1914.

Un carrer que té els orígens en l’època romana

El carrer d’Enric Prat de la Riba és un tram de l’antic camí d’origen romà que comunicava Barcino amb el delta del Llobregat, port natural de la important colònia romana, i amb el congost de Martorell, des d’on es connectava amb les vies més importants. El traçat d’aquest camí avui el segueixen el carrer Major, el carrer d’Enric Prat de la Riba i el carrer de Santa Eulàlia.

En aquella època, un ramal litoral de la via de comunicació que unia Roma i Cadis travessava les terres del territori que, segles més tard, esdevindria L’Hospitalet de Llobregat. La via fou realitzada per les legions IV, VI i X en època de l’emperador August per a comunicar la nova ciutat de Barcino amb la capital provincial: Tàrraco (Tarragona).

El tram hospitalenc de l’antiga via romana es va continuar utilitzant sense interrupció fins a l’edat mitjana com a via de comunicació des de Barcelona a Tarragona i a Lleida i va acabar rebent el nom de camí Ral o Reial. Al seu costat s’hi va instal·lar el petit hospital de camí que va donar lloc a la Pobla de l’Hospital, que va acabar esdevenint la Vila Vella de L’Hospitalet modern i, amb el temps, el barri del Centre.

La importància d’aquest camí supralocal es va mantenir invariable fins al segle XVIII quan, en època de Carles III, es va construir el nou camí Reial a Madrid per Collblanc (l’actual carretera de Collblanc).

Es crea el barri de Sant Josep i les primeres fàbriques

Al llarg d’aquest camí, durant el segle XIX, la Vila Vella de L’Hospitalet va anar omplint-se d’edificis, especialment per la banda de muntanya, entre les rieres de l’Escorxador i de la Creu, que havien estat els límits de la població al llarg de centúries.

El nucli es va anar allargant cap a l’actual barri de Sant Josep seguint el traçat de la via, primer amb cases i després amb fàbriques i obradors, de tal manera que va quedar la part més consolidada entre les dues rieres i més enllà va aparèixer, a la segona meitat del segle, un nou barri de caràcter més menestral i obrer: era el raval industrial i obrer del nucli antic (avinguda de Josep Tarradellas i Joan). El nou barri després seria conegut com a Sant Josep.

Vers el 1900, hi havia a l’aleshores anomenada carretera Provincial, unes 130 cases amb uns 600 habitants. Al costat s’alçaven un seguit d’indústries, la major part de les quals era de materials de construcció, el segon sector en importància de la localitat, després del tèxtil.

Diferents promocions immobiliàries al segle XX

Durant el segle XX, sobretot a partir del franquisme, l’ús residencial ha anat substituint els altres usos. És el cas dels coneguts com a blocs de la Pegaso i dels blocs Ciutat Comtal. L’any 1963 es creà en uns baixos d’un immoble del carrer l’església de Sant Josep. També l’any 1958 es creà el primer cinema del barri, el Cinema Stadium (tancat l’any 1984). Durant la dècada de 1990, s’executà el planejament urbanístic al final del carrer, al barri del Centre, que donà com a resultat la urbanització d’una gran zona verda reivindicada llargament per la ciutadania (plaça de Lluís Companys i Jover).

Els canvis de nom de la via

Si en època romana es va anomenar Via Augusta, a l’època medieval va ser el Camí Reial. Al segle XIX es va convetir en carretera provincial de Barcelona a Santa Cruz de Calafell.

En data 12 d’octubre de 1917, el regidor Oliveras proposà al Ple de l’Ajuntament canviar el nom de carretera Provincial pel de Prat de la Riba, en homenatge i memòria del president de la Mancomunitat de Catalunya, mort a l’agost del mateix any.

El 1937 va passar a anomenar-se Bonaventura Durruti, Topònim que fa referència a José Buenaventura Durruti Dumange (Lleó, 1896 – Madrid, 1936). Mecànic de professió i dirigent sindical anarquista afiliat a la CNT l’any 1917. El 20 de novembre de 1936 va morir a causa de les ferides sofertes combatent a Madrid a la Ciutat Universitària. Fou enterrat a Barcelona en una gran i impressionant manifestació popular. A proposta dels delegats de la Col·lectivitat de la Construcció de L’Hospitalet, s’aprovà el nou canvi de nom en la Comissió de Govern del 5 de gener de 1937.

Amb el final de la Guerra Civil, el 1939 torna a canviar de nom per dir-se Generalísimo Franco. El canvi responia a un canvi generalitzat de tots aquells carrers que “atentaven al règim nacional sindicalista i al gloriós moviment”. En tots els municipis espanyols es dedicà el carrer més important de la localitat a Franco.

Finalment, el 1979, segons l’acta del Ple de 25 d’abril, s’aprovà el canvi d’alguns dels noms dels carrers que feien referència directa a la dictadura franquista, per restituir-ne, en aquest cas, el nom anterior.