Un informe de l’Observatori de la Infància de L’Hospitalet conclou que pertànyer a una família migrant influeix de manera directa en la trajectòria educativa d’aquests infants i joves. Per aquest motiu fa una crida a reforçar les accions que garanteixin la igualtat d’oportunitats i afavoreixin la integració. Aquestes conclusions formen part de l’informe anual Trajectòries formatives i projectes de futur dels joves d’origen migrant a L’Hospitalet que ha promogut l’Observatori i que ha dut a terme un equip d’antropòlegs de la Universitat de Barcelona.
L’informe de l’Observatori de la Infància s’ha fet a partir de 96 testimonis, 57 joves i 39 professionals d’instituts, centres de nova oportunitat i centres d’ensenyament per a persones adultes.
Consulta el resum de l’informe de L’Observatori de la Infància de L’H
Una de les conclusions d’aquest informe és que la capacitat de construcció de “futurs desitjats” és molt desigual, en funció del grup social en el qual s’enquadren els infants enquestats. Aquests infants i joves es troben amb barreres lingüístiques, la manca d’expectatives familiars, la precarietat econòmica que determina una urgència per sortir al món laboral i normes socials dominants que són diferents a les que veuen a casa seva. Tots aquests aspectes condicionen els resultats escolars.
Tot i això, l’estudi també apunta que sovint els infants de famílies migrades creuen que la possibilitat de gaudir d’un futur amb prou benestar només depèn del seu esforç individual, sense tenir en compte factors socials estructurals que dificulten la igualtat d’oportunitats, com ara la renda familiar.
Irene Sabaté Muriel, antropòloga de la UB i coautora de l’estudi, ha matisat que “molts pares i mares migrats no volen per als seus fills allò que ells han experimentat en el passat o experimenten en l’actualitat i pensen que l’educació serà una bona eina per tenir un futur millor”.

Els instituts juguen un paper fonamental
L’Observatori de la Infància considera que el sistema educatiu, en particular, els instituts, juguen un paper fonamental “en termes d’oferir uns vincles i referents estables” a l’alumnat, i apunta la necessitat de reforçar l’atenció a la diversitat i establir itineraris educatius alternatius i adaptats.
En relació amb això, fa un crit d’alerta sobre el debat social al voltant de la segregació de l’alumnat en funció del nivell acadèmic i reclama que prevalgui la perspectiva integral de l’educació.
També proposa superar una concepció lineal dels itineraris educatius, que permetin les entrades i sortides i la permeabilitat entre el món laboral i les institucions educatives. També en aquest sentit proposa relativitzar la pressa per incorporar-se als nivells educatius que a priori corresponen per edat.
Cal desfer l’estigma dels itineraris alternatius, com els plans orientats al món laboral perquè “de fet, tenen moltes virtuts i molts recursos que a l’institut ordinari no es tenen, com una atenció més individualitzada i la possibilitat de no haver d’estar tant pendents del currículum i poder apel·lar més als interessos que puguin tenir els joves”, ha dit Irene Sabaté Muriel.
Més recursos contra la discriminació
L’Observatori per a la Infància també recull un seguit de propostes per evitar situacions de discriminació, com ara facilitar més recursos als serveis de Primera Acollida dels centres educatius, reprendre el Programa d’Acompanyament a Joves Reagrupats i fomentar l’accés de persones d’origen migrant a professions i tasques educatives, de tal manera que esdevinguin referents.
A més, proposa permetre l’accés a cursos del SOC, el Servei d’Ocupació de Catalunya, a persones que no disposin de permís de residència o NIE, que aquesta documentació no sigui obligatòria per tenir dret a accedir a beques d’estudi i establir que les pràctiques formatives duals siguin remunerades.
Finalment, en el capítol lingüístic les principals reclamacions son que hi hagi intèrprets d’enllaç entre les famílies nouvingudes i els centres educatius i reforçar les entitats socials que ensenyen català, així com facilitat d’horaris per aprendre català més enllà del sistema educatiu.
Consulta el resum de l’informe de L’Observatori de la Infància de L’H