La Lluïsa Carmona Martínez, historiadora i terapeuta, veïna del Centre i fundadora de l’associació d’atenció a dones víctimes de violència Tamaia, ha triat el mural de dones filadores a la Riera de la Creu, del Centre, per explicar perquè considera que la medalla que li ha atorgat el Ministeri d’Igualtat també és un reconeixement a tantes dones com ella que han lluitat pels drets de les dones i per una societat igualitària.
El seu doctorat universitari es va centrar en la història de les dones, quan aquests estudis, en les seves paraules, es consideraven “exòtics” i “anecdòtics”.
Entre d’altres aspectes, va formar part de l’equip de la primera casa d’acollida a dones maltractades de Barcelona. I com a fundadora de l’associació Tamaia, que ja no existeix, va impulsar la celebració a casa nostra del 25N, el Dia per l’Eradicació de la Violència Contra les Dones.
Lluïsa Carmona va ser una de les ponents que va aportar els seus coneixements i experiència perquè el Congrés aprovés fa 20 anys la primera Llei Orgànica de Protecció Integral Contra la Violència de Gènere. Creu que la medalla del Ministeri d’Igualtat és un reconeixement al seu activisme.
Lluïsa Carmona ha indicat que aquella primera llei per combatre la violència contra les dones “va significar poder fer palès en aquell present, en aquell moment, que es tractava d’un tema essencial pel que fa als drets de les dones”.
“I em defineixo com a activista també des de la reflexió i l’anàlisi i pel que fa a la història de les dones i de la meva ciutat”, ha afegit.
Lluïsa Carmona també ha estat regidora d’ERC, una etapa en què també va presentar moltes iniciatives de caire feminista, com que L’Hospitalet s’afegís a la campanya internacional que promou la col·locació de bancs vermells per mirar de sensibilitzar la població sobre els feminicidis.
Segons Lluïsa Carmona, el cas Rubiales posa de relleu la visió que el masclisme té encara del cos de la dona. “Aquest cas el que evidencia és la normalització que encara hi ha instal·lada a tants i tants àmbits de la societat sobre l’accés al cos de la dona, què vol dir el consentiment, sobretot amb la finalitat que vulgui un home que té poder”, ha conclòs.
Lluïsa Carmona se sent orgullosa que L’Hospitalet hagi estat pionera en la promoció de la igualtat de les dones, per exemple, sent pionera en l’obertura fa més de 35 anys del CAID, el Centre d’Atenció i Informació a les Dones, i sent la primera ciutat que va oferir un cicle professional d’igualtat, a l’institut Vilumara, però voldria que la seva ciutat recuperés l’empenta en aquest àmbit.
La Lluïsa Carmona ara ofereix cursos de capacitació en igualtat de gènere. I en aquest sentit, posa l’accent en els termes que fem servir allò que passa. Per això posa l’accent en el fet que cal lluitar per l’eradicació de les violències i discriminacions que pateixen les dones, no només atendre les dones maltractades. I és clarament partidària de dir “feminicidis” i “violència masclista”.
