Aforament ple, artistes amics que van fer vibrar fins a les parets, missatges d’agraïment i de felicitacions que posaven la ‘gallina de pell’, moltes cares conegudes, retrobaments i ganes de festa. Així ha estat la celebració del 30è aniversari de la Salamandra.
Tres dècades del ‘Sala’ són per als hospitalencs i per a forans assidus 30 anys d’històries personals. Aquesta nau de l’avinguda del Carrilet, que va començar el 21 de juny del 1996 en una altra adreça postal alguns metres més enllà, es més que un escenari de concerts i més que una sala a on descabellar-se donant-lo tot. ‘El’ Salamandra era i és casa per alguns, punt de trobada generació rere generació, escola, lloc de feina, trampolí per arrancar carreres musicals i, fins i tot, consulta del psicòleg ja que sempre se surt regenerat per dins.
El David Lafuente i el Francisco Benegas, gestors i cofundadors, han batallat amb suor i llàgrimes per fer que el ‘Sala’ fos quelcom més que una discoteca i ho han aconseguit acompanyats durant tres dècades d’una enorme família de treballadors, col·laboradors i públic. La festa del 30è aniversari ha estat reflex d’una particular manera de fer, d’una manera de sentir la música, de celebrar la festa i de gaudir de la vida.
Entre els assistents, les ganes de celebrar les tres dècades i veure artistes estimats omplien la sala: “Estic molt il·lusionada perquè quan es va inaugurar jo vaig estar i estic supercontenta de poder celebrar el 30è aniversari”, explica la Montse. El seu company Javi recorda haver vingut “molts cops a veure Manu Chao“.
La Salamandra també va acollir molts joves que han fet del local el seu espai de confiança: “El ‘Sala’ és casa nostra ja. Pots venir de moltes maneres a nivell de transport, pots anar vestit com et doni la gana. El personal és supermaco i, la música és supertop”, destaca la Carlota.
En definitiva, Salamandra, com diria Manu Chao “me gustas tu, que voy a hacer, je ne sais pas…”. Per molts anys, Sala!
Article sobre l’evolució de la Salamandra, al Diari de L’Hospitalet