Tot i que el prejudici social lliga les cures pal·liatives a la fase terminal de la vida, a imminència de la mort, aquestes cures tenen com a objectiu primordial prevenir i alleugerir el patiment de les persones malaltes i les seves famílies per tal d’assolir la millor qualitat de vida possible.
El segon dissabte del mes d’octubre, enguany el dia 14 d’octubre, se celebra el Dia Mundial de les Cures Pal·liatives i, en aquesta ocasió, l’ICO, l’Institut Català d’Oncologia, vol incidir en la finalitat real i completa de les cures pal·liatives.
Hem recollit el testimoni d’una veïna de Gavà que rep cures pal·liatives a l’ICO. És la Concepció Lozano Rivas. L’any 2015 li van diagnosticar un càncer de pulmó. I ben aviat, a banda del tractament estrictament oncològic, li van prescriure sessions de cures pal·liatives.
La Concepció associava cures pal·liatives a l’última fase de la malaltia del seu pare. D’entrada, va reaccionar amb recança pel prejudici que identifica cures pal·liatives amb final de la vida.
“Al meu pare li van aplicar el protocol PADES, d’atenció al final de la vida. Quan l’any següent vaig emmalaltir jo, em vaig trobar amb el mateix doctor que havia atès el meu pare i em va derivar a pal·liatius, va ser molt fort. De fet, és que no volia ni venir”, explica.
La percepció de la Concepció va canviar un cop es va entrevistar amb el metge. “Després de parlar amb el doctor em va explicar com funcionava tot i perquè m’havien derivat a mí. Em va dir que jo era molt jove i que el meu càncer de moment no té cura. Aleshores necessitava un acompanyament, que és el que fan a cures pal·liatives”, explica la Concepció.
Justament, amb motiu del Dia Mundial de les Cures Pal·liatives, el segon dissabte del mes d’octubre, l’Institut Català d’Oncologia, posa l’accent en la finalitat real de les cures pal·liatives: reduir el dolor i donar tanta qualitat de vida i autonomia com sigui possible a qualsevol pacient.
Roser Cuadros Margarit, metgessa adjunta del Servei de Cures Pal·liatives de l’ICO, afirma que, lluny de ser el final de la vida, “les cures pal·liatives són vida. Donen vida a aquells pacients que tenen una malaltia que els amenaça. I es tracta que puguin tenir prou qualitat de vida tant de temps com sigui possible, anys o mesos, segons cada pacient”.
El servei de cures pal·liatives de l’ICO treballa estretament amb la clínica del dolor de l’Hospital de Bellvitge i decideixen conjuntament qui farà els diversos tractaments i procediments de cada pacient.
L’any 2022, més de 1.000 persones van rebre atenció hospitalària de cures pal·liatives, unes cures que també inclouen un aspecte cabdal, l’acompanyament emocional.
La Concepció valora molt possitivament aquest vessant d’atenció psicològica “perquè l’oncòleg arriba fins a on arriba. El dolor emocional també cal tenir-lo en compte”. I afegeix que “de vegades n’hi ha prou amb poder parlar, explicar què et passa o com et trobes. Amb això ja em sento recolzada i m’ajuda”.
Els equips de cures pal·liatives voldrien disposar de més recursos i que fos una especialitat reconeguda, com passa a d’altres països.
A la Concepció li hagués agradat poder continuar treballant en la mesura de les seves possibilitats perquè, es lamenta, de seguida que li van diagnosticar el càncer li van decretar també la invalidesa total obligatòria.
