Segons el visor de cobertes amb fibrociment de Catalunya, que aquesta setmana ha presentat la Generalitat, a L’Hospitalet hi ha 679 teulades que contenen amiant, majoritàriament a les zones industrials.
El polígon industrial de la Carretera del Mig és la zona de L’Hospitalet amb més concentració d’amiant. Només en aquesta àrea hi ha fins a 400 cobertes d’uralita, el 59% de les que hi ha a tota la ciutat.
En segon lloc, però a molta distància de la Carretera del Mig, queda el polígon Pedrosa, amb trenta teulades de fibrociment. Segueix la zona industrial de Santa Eulàlia, al voltant de l’edifici Freixas, amb una vintena d’elements.
A la resta de la ciutat, les estructures d’uralita es troben de manera aïllada en petites naus, magatzems o tallers de cotxes, sobretot als barris del Centre i Sant Josep, Santa Eulàlia, Collblanc-Torrassa i la Florida.
En menor mesura, el fibrociment també és present en blocs d’habitatges i edificis públics. És el cas del mercat de Collblanc, l’estació de Renfe de L’Hospitalet Centre o l’Hospital General. En aquest cas, de l’Associació de Veïns de Pubilla Cases insisteixen en la necessitat de construir el nou Hospital a Can Rigal.
Per al president de l’entitat, Dani Giménez, “per treure el sostre d’uralita s’ha de buidar tot l’hospital, i no sé on es podria reubicar tota la gent que hi ha ingressada, a més del personal. Per això s’ha de fer el nou hospital, encara que la Generalitat i l’Ajuntament es passen la pilota, amb la qual cosa deduïm que trigarà molt en fer-se”.
Al metro, la retirada de l’amiant segueix avançant. Pel que fa a L’Hospitalet, queda pendent acabar substituir els combois afectats de la línia 1.
Ramon Carbó, membre de la comissió contra l’amiant de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona i extreballador del metro, explica que “l’amiant es troba als baixos dels trens. A la L1 teníem 24 trens amb amiant, i les últimes notícies que tinc és que només falten 8 d’aquests per retirar de la circulació. En qualsevol cas, el que queda no suposa cap perill; el metro és segur”.
El visor, un primer cens per a la retirada de l’amiant
Es tracta d’un mapa interactiu elaborat a partir de fotografies aèries tractades amb intel·ligència artificial. El cens és una de les accions del Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant 2023-2032, un procés de gestió i retirada que ha de quedar regulat per la futura llei de l’amiant.
El fibrociment és un material cancerigen prohibit fa 22 anys i que podria constituir un problema de salut pública si no es retira a temps. I és que es calcula que el 2030 la majoria d’aquests elements hauran superat la seva vida útil.
Fernando Novella, membre comissió contra l’amiant de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, explica que “quan l’amiant es trenca desprèn moltes fibres que respirem i que poden travessar els teixits humans. Però encara que no es manipuli, el fibrociment també desprèn microfibres contínuament quan porta molt de temps instal·lat, simplement amb el desgast de la pluja o de les vibracions al llarg dels anys”.
El visor de cobertes de fibrociment es pot consultar al portal amiant.gencat.cat
Des de la comissió que redacta la nova legislació alerten que el visor no és capaç de detectar tots els elements de fibrociment, però que és un punt de partida per acabar elaborant un cens fiable.
Miguel Moreno, un dels membres de la comissió, assegura que “el visor no detecta l’amiant que està pintat o cobert de metall o vegetació, tampoc les canonades o les planxes d’uralita verticals. El que cal és tenir un cens global i ben fet de tot Catalunya per poder planificar la retirada del fibrociment”.
La Unió Europea fixa com a objectiu retirar el fibrociment dels edificis públics abans del 2028, mentre que l’erradicació total de l’amiant ha de finalitzar abans del 2032.
