La població de L’Hospitalet s’envelleix lleugerament, registra cada vegada menys matrimonis nous i perd població estrangera, segons les dades que ha fet públiques l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT).
L’Hospitalet té, segons el Cens de població de 2011, un total de 256.065 habitants. Una xifra que ja es coneixia a principis d’aquest any. L’Idescat ha difós ara els primers resultats del Cens de població i habitatges 2011, referits a les variables bàsiques de l’estructura demogràfica: sexe, edat, lloc de naixement i nacionalitat.
Entre aquestes dades que s’han donat ara a conèixer, trobem algunes d’interessants sobre L’Hospitalet. Per exemple, continua baixant el nombre de naixements, des del cim que es va assolir el 2008. L’any 2011 van néixer a la ciutat 2.548 nadons, 326 menys que tres anys abans.
Un altra xifra destacada és el nou descens del nombre de matrimonis (de diferent sexe), que va arribar el 2011 al seu punt més baix des del 1975: 736 parelles. La tendència des del principi de la sèrie ha estat descendent, tot i que no sempre amb la mateixa força i, fins i tot, amb repunts. El que sobta més és haver assolit ara la xifra més baixa de matrimonis en tota la sèrie, i molt lluny de les 2.498 unions registrades ara fa 36 anys.
Per edats, continua pujant el nombre de veïns i veïnes de 65 anys i més, que el 2011 van arribar a 49.135, el màxim en els darrers 11 anys. El grup de població de 0 a 14 anys també augmenta, fins a 34.720 persones, però en menor proporció. El descens de la població d’entre 14 i 64 anys, junt a les altres dues magnituds comentades, fan que l’índex de dependència global segueixi augmentant (l’any 2011 va arribar a 49, la més alta des del 1986). Aquest índex mesura la càrrega que per a la població en edat de treballar representa la població en edats dependents (infants i tercera edat). L’edat mitjana de la població arriba a L’Hospitalet fins als 42,02 anys, que augmenta lleugerament i ja és la més alta del darrer quart de segle.
Una altra dada curiosa és que, segons el Cens de 2011, un total de 11.726 ciutadans havien nascut a l’estranger però havien adquirit la nacionalitat espanyola. En total, 65.260 persones havien nascut fora d’Espanya, i malgrat que ha disminuït respecte al 2010, quasi igualen el nombre d’habitants nascuts a la resta d’Espanya que viuen a la ciutat, que no deixen de baixar en la darrera dècada. El nombre oficial d’estrangers, però, és inferior ja que cal restar aquells ciutadans que ja tenen la nacionalitat.
Per últim, destacar que la taxa bruta de creixement migratori (quocient entre el saldo migratori i el nombre d’habitants) va ser negatiu per primera vegada des del 2000. Respecte al 2010, la ciutat perd 149 habitants de nacionalitat espanyola, i 2.428 de nacionalitat estrangera, la major part d’Amèrica del Sud (veieu el gràfic comparatiu amb d’altres poblacions de l’entorn).
COMPARATIVA DE CREIXEMENT O DESCENS DE LA POBLACIÓ DES DE L’INICI DE LA CRISI
Font i elaboració: Idescat