L’Hospitalet podria arribar als 300.000 habitants el 2026 si es manté el ritme de creixement actual. Segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la ciutat ha arribat aquest any als 292.161 habitants, una xifra que frega el rècord històric de 295.073 registrat el 1981.
Es tracta d’una tendència a l’alça que s’ha mantingut en els últims 25 anys, però que s’ha disparat especialment després de la pandèmia.
Només en el darrer any, la població de L’Hospitalet s’ha incrementat en gairebé 10.000 persones. És, de fet, la quarta ciutat espanyola que més habitants ha guanyat, només per darrere de Madrid, Barcelona i València.
L’Hospitalet també ocupa la quarta posició de tot l’estat entre les ciutats que més han crescut en percentatge. En concret, un 3,5%, darrere de Torrevella, Gandia i Benidorm, totes elles al País Valencià.
La immigració, clau del creixement demogràfic
L’increment de població s’explica per l’arribada de població migrant, que en un 70% prové de l’Amèrica Llatina.
Cristina López Villanueva, professora del departament de Sociologia de la UB, assenyala que “el creixement natural és negatiu, a L’Hospitalet mor més gent de la que neix. Per tant, el creixement de població es deu a un increment migratori”.
De fet, les persones nascudes a l’estranger representen cada any un percentatge més alt de les persones que resideixen a L’Hospitalet, i actualment arriben al 41% del total de la ciutat. “Si tirem 25 anys enrere, aquesta dada era del 3,7%”, apunta López Villanueva.
Si ens centrem en la població en edat de treballar (de 16 a 64 anys), el col·lectiu de persones migrants és el majoritari, amb un 53%.
Al llarg del 2025, les principals nacionalitats d’arribada han estat la colombiana i la peruana, seguida de l’índia, que ha crescut notablement.
El Samontà, la zona que més creix
Per zones, només el districte I, que integra el Centre, Sanfeliu i Sant Josep, ha perdut població. La resta de la ciutat suma habitants, especialment els barris del nord.
És precisament al Samontà on es concentren les persones nouvingudes i on es registra una de les densitats de població més altes d’Europa.
“L’Hospitalet recepciona aquesta població, d’una banda, per la proximitat amb Barcelona i la seva regió metropolitana; també per les xarxes migratòries que s’han establert; però sobretot per les característiques de l’habitatge, amb pisos antics i no rehabilitats que propicien la sobreocupació i el relloguer”, explica Cristina López Villanueva.
Els desafiaments del futur
L’horitzó d’arribar als 300.000 habitants planteja reptes socials i urbanístics.
Per López Villanueva, “aquest increment té conseqüències en la degradació del parc d’habitatges i en la degradació de la condició humana i del dret d’habitar. Un dels reptes és dimensionar correctament els serveis públics d’acord amb la població que tenim i també garantir la cohesió social. Si les persones tenen unes condicions òptimes d’habitatge, de treball i de serveis, les persones arrelaran i faran xarxa”.
Un ajuntament de 29 regidors
A més, superar la barrera dels 300.000 habitants també comportaria que el consistori sumés dos representants, passant dels 27 regidors actuals als 29.
Una nova composició que podria implicar nous equilibris polítics. En aquest escenari, i tenint en compte els resultats de les darreres eleccions municipals, el PSC pujaria un regidor fins arribar als 14 però, igual que ara, es quedaria a un sol representant d’obtenir la majoria absoluta.
VOX també guanyaria un regidor, amb un triple empat a 4 amb ERC+EUiA i el PP, que mantindrien representació. D’altra banda, L’Hospitalet en Comú Podem conservaria els 3 regidors actuals.
