El Centre d’Estudis, l’Ajuntament de L’Hospitalet, el Casalet i l’Espai de Ciutadania van organitzar dimecres, 13 de juny, un acte d’homenatge a Jaume Botey. Diverses persones que el coneixien bé van explicar les aportacions de Botey a diferents causes i projectes dins i fora de L’Hospitalet.
Una persona infatigable que treballava hores i hores. Un intel•lectual amb una gran capacitat per reflexionar sobre la realitat més pròxima i també sobre la realitat mundial però sempre amb els peus a terra, passant a l’acció, estirant del carro per denunciar els problemes, per reivindicar millores, per posar en marxa projectes. Una persona que sabia que les accions no es podien fer de forma individual i que tenia una gran capacitat per motivar, convèncer i engrescar a d’altres persones en causes i compromisos. Són algunes de les idees en què van coincidir algunes de les intervencions que es van escoltar al llarg de l’acte d’homenatge a Jaume Botey.
Durant l’acte, que va obrir l’alcaldessa, Núria Marín, diverses persones van explicar diferents aspectes del Jaume i la seva feina en els àmbits que van ocupar la seva vida. Es va parlar del seu compromís religiós des del qual va treballar per l’entesa amb diferents cultures, impulsant el Fòrum L’Hospitalet, per exemple, un espai interreligiós.
Es va parlar de la gran petjada que ha deixat a Can Serra. Allà va col•laborar en la creació (fins i tot en la construcció física) de la Casa de la Reconciliació que es va pensar com un punt de trobada de totes les persones del barri. En aquest barri va impulsar l’escola d’adults i els grups de joves des de l’institut Torras i Bages, on va ser professor. Així ho van explicar els testimonis de Mari Pau Trayner, de l’Asun Rubiralta (exalumen i companya al Centre d’Estudis) i el Martí Olivella, un dels primers objectors de consciència, un moviment que també va promoure Jaume Botey.
L’acte va destacar la seva especial contribució al panorama educatiu de L’Hospitalet. Ramon Luque, exregidor, recordava que Botey va ser el primer regidor d’Educació de la democràcia, en un moment en què existia una manca total de recursos educatius. Jaume Botey va promoure la construcció de noves escoles; la renovació pedagògica; la creació d’una escola d’estiu per a professors. Va redactar el llibre blanc de l’educació a L’Hospitalet i va aglutinar tot un seguit de gent al departament de Dinàmica Educativa per convertir l’educació en una prioritat municipal.
“L’Hospitalet és una gran potència en el camp de l’ensenyament i ho és perquè ell i moltes persones que es van afegir al departament de Dinàmica Educativa ho van impulsar”, afegia el president del Centre d’Estudis de L’Hospitalet, Manuel Domínguez.
Precisament el CEL’H va ser un altre dels àmbits d’actuació de Jaume Botey. Va ser el fundador de l’entitat, en què va participar fins poc abans de la seva mort. “El Jaume sabia que, en una ciutat d’immigrants com L’Hospitalet, s’havia de treballar l’arrelament. El Centre d’Estudis va ser una de les eines per fomentar l’arrelament; per tal que les persones que vivim a L’Hospitalet, ens sentim de L’Hospitalet, ens l’estimem i fem coses positives per la ciutat”, ha dit Manuel Domínguez.
La campanya pel 0’7%; la lluita contra la guerra a l’Iraq; i les campanyes solidàries amb Guatemala, Nicaragua i altres països de llatinoamèrica, van ser altres punts d’acció importants de Jaume Botey dins i fora de L’Hospitalet. Com també ho va ser el suport als primer moviments okupes de la ciutat.
En els darrers temps en Jaume va estar al capdavant de la lluita per la renda mínima garantida, que finalment la Generalitat va aprovar el 2017. I també es va posicionar a favor del procés sobiranista català i, sobretot, per la llibertat dels política empresonats. Durant l’acte es va projectar una entrevista televisiva en què Jaume Botey reflexionava sobre el dret dels pobles a ser escoltats.
Pilar Massana, la dona de Jaume Botey i companya en molts dels seus projectes, va tancar l’acte. Un acte en què es van escoltar alguns dels temes musicals que més agradaven a l’homenatjat i que van interpretar cinc professors de l’Escola Municipal de Música-Centre de les Arts.
“Hem tingut una millor vida gràcies a persones com el Jaume i, en especial, gràcies al Jaume”, deia el Manuel Domínguez.