L’Hospitalet encapçala la davallada de la compravenda d’habitatges a la seva àrea durant el primer trimestre de 2026, tancant vuit trimestres consecutius de creixement i estabilitat en el sector immobiliari. Així ho reflecteix el darrer informe de conjuntura econòmica del Fòrum Empresarial del Llobregat. L’estudi apunta que per primer cop des del 2024, hi ha hagut una baixada d’operacions, en aquest cas d’un 8,1% comptant L’Hospitalet i el Baix Llobregat.
Segons les últimes dades, la ciutat ha registrat 212 operacions menys en comparació amb el tancament de l’any passat, convertint-se en un dels municipis on més s’ha notat la frenada del mercat. Aquesta tendència a la baixa respon a un escenari generalitzat. Després del fort impuls postpandèmic i de l’absorció dels impactes derivats de la inflació i dels tipus d’interès, el mercat immobiliari ha experimentat una inflexió.
L’estudi argumenta que a L’Hospitalet, l’augment continuat dels preus de l’habitatge —impulsat per una oferta escassa que no pot absorbir la demanda—, sumat a l’enduriment de les condicions de finançament i a uns tipus d’interès que es mouen entorn del 2,4%, ha refredat les transaccions.
Una pressió immobiliària generalitzada
En el panorama comarcal i metropolità, la tònica dominant ha estat la reducció del volum de compres, amb 3.091 operacions formalitzades en total al llarg dels primers tres mesos de l’any. Aquesta xifra suposa un descens del 8,1% (994 operacions menys) respecte al quart trimestre de 2025.
Mentre que només un petit grup de localitats de l’entorn —com Sant Joan Despí (+39), Sant Just Desvern (+9) o Sant Feliu de Llobregat (+7)— han aconseguit tancar el trimestre en positiu, la gran majoria de municipis metropolitans reflecteixen descensos notables. Al costat de L’Hospitalet i les seves 212 operacions menys, destaquen també les caigudes significatives registrades a Esplugues de Llobregat (-191), Viladecans (-111) i Cornellà de Llobregat (-91).
Si es compara la situació amb el mateix període de l’any anterior (primer trimestre de 2025), la ciutat torna a situar-se al capdavant de les reduccions en termes absoluts, amb 172 transaccions menys. Aquest refredament general posa de manifest les dificultats d’accés a l’habitatge en un dels municipis amb més densitat i pressió immobiliària de Catalunya, on la combinació de preus elevats i crèdit més selectiu comença a frenar de manera clara la compraventa de pisos.