El cens d’ocells aquàtics i marins hivernants de la Generalitat confirma que L’Hospitalet és un punt estratègic per a la conservació d’aquestes aus. L’estudi, que es fa cada mes de gener, inclou zones de la Marina, com l’entorn del riu, l’àrea de Cal Trabal o la bassa de laminació de la Torre Gran.
A la llera del Llobregat, quan cau el sol hi arriben els primers grups d’esplugabous. Juntament amb altres espècies d’aus protegides, com els martinets blancs o les gralles -aquestes, classificades com a vulnerables a l’extinció- trien la ribera de L’Hospitalet per alimentar-se i passar-hi la nit.
Un espai on no troben depredadors i on, tot i estar envoltats d’infraestructures, pràcticament no hi passen persones. Això ha consolidat aquest entorn natural com una zona d’alt valor ecològic.
Ricard Gutiérrez, cap de la secció de Conservació de Fauna de la Generalitat i coordinador del cens d’ocells aquàtics i marins, explica que “malgrat que a prop hi hagi els espais naturals del Delta del Llobregat, L’Hospitalet també té un rol important en la conservació de l’avifauna protegida i amenaçada de Catalunya. Aquests ocells venen a la ciutat perquè es troben un tram de riu molt tranquil i aïllat del públic, on poden descansar a la nit”.
Finalitza el recompte del cens d’aus
Aquestes espècies s’han registrat en el darrer cens dels ocells aquàtics i marins que hivernen en diferents punts de Catalunya.
Un estudi que es fa cada any a finals de gener, i que enguany ha comptat amb un equip d’uns 400 observadors que han estat sobre el terreny durant deu dies.
A banda de fer un seguiment del grau d’amenaça de les espècies d’aus, el registre permet avaluar la qualitat i les necessitats dels espais naturals. A més, la presència o absència de determinats ocells també és un indicador de l’evolució del canvi climàtic.
Es preveu que el cens d’aus es publiqui a la primavera, quan s’hagin processat totes les dades recollides.
La població d’ocells es recupera amb les pluges
Malgrat els bons resultats de L’Hospitalet, la situació de sequera dels últims anys havia provocat un descens de la població d’ocells aquàtics en el conjunt de Catalunya. Les pluges d’aquests mesos, però, haurien revertit la situació.
Així, Gutiérrez assegura que “en els darrers anys hem experimentat una disminució de gairebé un 3% anual per culpa de l’escalfament global, però ara hem notat que l’augment de la quantitat d’aigua ha recuperat espais i, per tant, estem davant d’un presumible moment de recuperació que el cens ens ajudarà a confirmar”.
