Aquest informe estudia el fenomen de la la vulnerabilitat a les altes temperatures en les zones de la Gran Barcelona de los 3,3 milions d’habitants que, por les seves característiques, estan més exposades a patir les conseqüències de la calor.
El 16 % de la població metropolitana, gairebé de 526.000 persones, viu en zones amb una molt alta vulnerabilitat al canvi climàtic. L’estudi “La calor en un futur: índex de vulnerabilitat al canvi climàtic” , co-coordinat i finançat per l’AMB , identifica les àrees del territori i els grups socials més vulnerables a aquests fenòmens. Ho fa gràcies a la creació del primer índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC) a l’àrea metropolitana de Barcelona.
La recerca identifica els punts amb més vulnerabilitat, tenint en compte l’estat actual i el futur augment de les temperatures extremes i de les onades de calor. Com més alta és la puntuació IVAC, més vulnerable és la zona al canvi climàtic.
Com es distribueixen les zones d’alta vulnerabilitat climática?
Les zones més vulnerables es troben principalment als nou municipis metropolitans amb més densitat de població, entre d’altres: Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, L‘Hospitalet , Badalona, Cornellà o alguns districtes de Barcelona, com Nou Barris, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc, que presenten els índexs de vulnerabilitat més elevats.
A l’eix Llobregat, destaca l’Hospitalet amb diversos barris que inclouen zones molt vulnerables, com ara la Torrassa, la Pubilla Cases, la Florida, les Planes, Collblanc o Bellvitge, entre d’altres.
L’actual xarxa metropolitana de refugis climàtics (XMRC) mostra que la cobertura actual de refugis climàtics ja arriba a gairebé la totalitat de les zones d’alta vulnerabilitat.
Aquest estiu 2023, un 80 % de la població metropolitana vulnerable (excepte a Barcelona) està a 10 minuts d’un refugi climàtic metropolità, i el 96 % a 15 minuts. La XMRC ha incrementat notablement la seva cobertura, ja que ha passat de 20 refugis l’estiu del 2021 a 74 refugis el 2023.
