Fa unes setmanes es va presentar un estudi sobre la regió metropolitana i el futur d’aquesta zona on viuen cinc milions de persones. A l’estudi, que ho ha realitzat l’empresa Aretian, es fa referència a L’Hospitalet i quins haurien de ser els seus reptes.
Un dels autors de l’estudi és Ramon Gras, urbanista i investigador en Ciència de les Ciutats de la Universitat de Harvard, qui a l’entrevista de l’Informatiu ha afirmat que “hi ha una quinzena de municipis que presenten uns nivells de densitat excessivament elevats, com és el cas de L’Hospitalet”. Per aquest motiu, des d’Aretian “fan una proposta en la qual es concentrin sobretot els nous edificis d’habitatge de diferents tipologies en aquests municipis on encara hi ha un marge per créixer, incloent-hi Barcelona”.
En aquest sentit, a L’Hospitalet s’haurien de fer “intervencions molt ben pensades de molta qualitat per als pròxims anys, però, en línies generals limitar l’excés de densitat que ha arribat a afectar el municipi en alguns aspectes negativament”, ha afegit Gras.
Segons l’estudi, la densitat de població òptima és de 6.200 habitants per quilòmetre quadrat, i a L’Hospitalet es triplica aquesta xifra, amb 21.000 habitants per quilòmetre quadrat. De fet, hi ha casos a la ciutat com els dels districtes de Collblanc-Torrassa o La Florida – Les Planes que superen el 50.000 habitants per quilòmetre quadrat.
Aquest fet “genera problemes, és a dir, observem que cada cop que un municipi passa l’índex de densitat adequada per molt, genera retorns decrecients“. Ramon Gras ha afegit que “al tenir una concentració tan elevada de l’habitatge i, en canvi, uns recursos d’altres activitats menors, es generen unes ciutats dormitori molts descompensades”.
Per posar-hi remei, Ramón Gras, ha explicat que “es podria fer en un mitjà termini, alguns dels barris com Collblanc o La Florida, intentar fer una regeneració profunda urbana, és a dir, una transformació del parc d’habitatge, amb un parc amb característiques urbanístiques i arquitectòniques superiors, i que molts dels veïns puguin viure en millors condicions, i també que hi hagi una certa distribució”.
De fet, a l’estudi es proposa amb un horitzó de vint o trenta anys, demolir el 60% dels habitatges de L’Hospitalet i també d’alguns barris de Barcelona per construir pisos de major qualitat. “Per això, cal un múscul financer al darrer publicoprivat que ho permeti”.
Ramon Gras, ha fet menció del pla Cerdà, que va permetre que Barcelona, la qual al segle XIX era anomenada la Calcuta europea, va trobar uns nivells de densitat mitjana alta de ciutat compacta de més qualitat, oxigenant el centre que generava malalties.
En aquest sentit, amb la futura visió metropolitana del transport públic, les distàncies entre ciutats es retallarà i ciutadans que ara viuen a L’Hospitalet podrien acabar vivint a Barcelona o altres municipis propers amb millor qualitat urbanística.