La fase d’emergència de la sequera decretada pel Govern de la Generalitat a tot el sistema Ter-Llobregat prohibeix als ajuntaments regar amb aigua del subsol zones verdes i només autoritza destinar-la al reg imprescindible per garantir la supervivència dels arbres. Ara bé, en aquesta primera etapa d’emergència els municipis que extreuen aigua de les capes freàtiques, com és el cas de L’Hospitalet, sí podran seguir utilitzant aquests recursos per a la neteja de la via pública.

Més de tres dècades aprofitant recursos hídrics del subsol

L’Hospitalet ha estat un dels municipis metropolitans pioners en l’extracció i ús de les aigües freàtiques que es filtren en el seu subsol. Des de la dècada dels 90 progressivament l’Ajuntament ha anat ampliant la xarxa d’infraestructures que li permeten aprofitar al màxim aquests recursos hídrics i així estalviar el màxim d’aigua potable.

A data d’avui s’aconsegueixen del freàtic quasi 400.000 metres cúbics anuals. D’aquests, 45.000 es destinen a la neteja de carrers, per tant, el 100% de les necessitats municipals queden cobertes. La resta, s’ha estat destinant al reg de parcs i jardins, tot i que per arribar als 400.000 m3 que es requereixen cada any per cobrir tot L’H, cal afegir-hi aigua potable. A partir de l’actual fase d’emergència, però, amb aigües freàtiques només es pot regar arbres amb la quantitat mínima per mantenir-los.

Lluís Traveria, cap de Projectes Estratègics Ajuntament L’H, valora l’ús racional de l’aigua que des de fa dècades es fa part part dels serveis municipals i recorda que l’aprofitament d’aquests recursos del subsol ha estat una aposta decidida de l’Ajuntament iniciada fa dècades. “Avui, gràcies a la inversió feta en la infraestructura necessària podem garantir la neteja viària”, assegura.

L’Hospitalet es troba a la zona d’influència de l’aqüífer del Delta del Llobregat, que abasta 210 quilòmetres quadrats, d’aquí que disposa d’una important reserva d’aigua del subsol. Per aprofitar-la, l’Ajuntament s’ha dotat d’una xarxa de dipòsits on acumula aquesta aigua i a la vegada ha obert fins a 6 punts de captació d’aigua que li permeten recuperar les filtracions que arriben a la xarxa del metro i ferrocarrils de la Generalitat.

A hores d’ara, a la ciutat hi ha 3 grans dipòsits que emmagatzemen aigua freàtica ubicats al Parc de Sanejament, on s’omplen els camions de neteja viària; a l’entorn del centre comercial Gran Via 2 –és el dipòsit més gran amb una capacitat de 1.135 m3– i un tercer, al barri del Gornal.

Respecte els punts de captació de les aigües que es filtren a estacions de transport públic, es localitzen a les estacions de Metro de Torrassa –el primer que es va obrir a la ciutat–; de Can Serra i de Rambla Just Oliveras; a les estacions de FGC de Carrilet i de Gornal, i també al túnel de l’AVE, al barri del Gornal. A la vegada arreu de la ciutat hi ha punts de recàrrega, que permeten reomplir els camions de neteja en ruta.

En cas que el pla de sequera endureixi les restriccions, L’Hospitalet compta amb l’autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua, per disposar d’aigua regenerada provinent de la depuradora del Llobregat. De moment, però, no li ha calgut fer-ne ús.