L’Hospital de Bellvitge publica el cinquè volum de Relat-Hos, un projecte d’escriptura terapèutica que dona veu als pacients i contribueix a humanitzar les estades al centre hospitalari. Els protagonistes escriuen en primera persona sobre la seva malaltia, les seves emocions i les experiències viscudes.
Posar per escrit allò que s’ha viscut pot tenir un efecte terapèutic. I per a qui llegeix, els relats també són una ajuda. Permeten sentir-se acompanyat, afrontar millor l’estada hospitalària i comprovar que altres persones han passat per situacions similars i comparteixen sentiments. El doctor Javier Tapia assegura que “hi ha un efecte doble. Hi ha una part terapèutica on poden descriure la seva situació, i també hi ha una altra que serveix d’esperança per a aquells que entre de nou a l’hospital”.
Un dels autors, Jordi Targa, comenta que l’experiència ha estat com “escriure una carta a tu mateix. Et dius coses que mai t’hauries atrevit a dir, i sobretot, el més important és que són coses que potser poden ajudar altres persones que llegeixen el relat”
És el cas de Mercè Yll, que des dels 17 anys ha passat llargues estades a l’Hospital de Bellvitge. Amb els anys, explica, ha après a conviure amb la seva realitat i a afrontar les diferents etapes de la seva malaltia. “Des dels 17 anys visc en aquest trànsit d’entrar i sortir de l’hospital. He entès que la malaltia conté vida i pot definir la teva identitat”.
Un altre dels autors és David Herrera, que ja acumula quatre relats publicats. En aquest cinquè volum explica les primeres hores després de l’amputació d’una cama i posa paraules a les emocions i sensacions que va experimentar en aquell moment. “He descrit la sensació que et dona que tothom mira al teu monyó, després mira la teva cara, torna a mirar el meu monyó, i et quedes com… ja no sóc el mateix que abans, no? Ara crida més l’atenció al meu monyó que jo”.
El projecte Relat-Hos va néixer fa nou anys i, amb aquest nou volum, ja suma cinc llibres publicats i més de 250 relats.
