L’Hospital Universitari de Bellvitge ha commemorat el Dia Mundial del Cor explicant a la població com prevenir malalties amb passos senzills. D’altra banda, també els protagonistes han estat dos pacients amb insuficiència cardíaca que han estat trasplantats. La raó és que Bellvitge és un dels centres de referència en l’ús d’assistències ventriculars per tractar aquests pacients. Durant el 2025, el centre va implantar 11 dispositius d’assistència ventricular esquerra (DAV), la xifra més elevada registrada fins ara a l’Estat.
L’evolució d’aquesta tecnologia ha permès que els pacients puguin mantenir més autonomia i qualitat de vida. Els dispositius inicialment s’utilitzaven com a suport temporal mentre s’esperava un trasplantament, però ara, s’estan consolidant com una opció de teràpia definitiva en determinats casos.
Pel que fan els transplantaments cardíacs en general, l’any passat, Bellvitge va realitzar-ne 31, la xifra més alta assolida pel centre i la més elevada de Catalunya.
Dispositius cada vegada més petits i implantables
Les assistències ventriculars de llarga durada són bombes centrífugues que s’implanten al ventricle esquerre i ajuden a impulsar la sang cap a la resta de l’organisme. La intervenció requereix una cirurgia complexa i el sistema incorpora un cable que surt per sota de les costelles i es connecta amb els components externs del dispositiu.
La tecnologia, però, ha avançat considerablement durant els darrers anys. Els equips actuals són més petits i, en bona part, totalment implantables, fet que ha contribuït a reduir complicacions i a facilitar la vida quotidiana dels pacients.
En aquest context, el doctor Daniel Ortiz, cap del Servei de Cirurgia Cardíaca de l’Hospital de Bellvitge, explica que l’ús dels dispositius com a tractament definitiu ha anat augmentant i ja representa aproximadament la meitat dels casos. Entre els motius que poden fer que un pacient no sigui candidat al trasplantament hi ha l’edat, antecedents oncològics o altres comorbiditats.
Actualment, l’hospital fa el seguiment ambulatòriament d’uns 40 pacients que viuen amb un cor artificial de llarga durada. El centre també té una àmplia experiència en assistències ventriculars de curta durada i en l’ús de sistemes ECMO.
Viure amb una assistència ventricular
Una de les novetats que s’està consolidant a l’HUB és la figura del pacient expert, que comparteix la seva experiència amb persones que es plantegen aquest tractament. L’objectiu és ajudar els futurs receptors i les seves famílies a conèixer de primera mà com és el dia a dia amb el dispositiu.
En Juanjo, de 44 anys, porta dos anys amb una assistència ventricular i espera que actuï com a pont fins a un futur trasplantament. Explica que, més enllà d’haver d’estar pendent de les bateries i de seguir algunes recomanacions dietètiques, ha pogut recuperar bona part de la seva rutina: sortir a passejar, conduir, quedar amb amics o anar a concerts. La seva experiència li permet portar una vida pràcticament normal, tot i haver incorporat a la seva quotidianitat la bateria i el cable que necessita el dispositiu.
Ramon, de 50 anys, també forma part dels pacients de Bellvitge amb una assistència ventricular de llarga durada. Fa aproximadament dos anys va rebre el dispositiu després d’un període marcat pel cansament, la falta d’aire i diversos ingressos hospitalaris. Abans de l’implant també havia passat per una cirurgia bariàtrica i actualment figura entre els candidats a un trasplantament cardíac.
Segons explica, al principi tenia dubtes sobre l’opció de l’assistència ventricular, però el tractament li ha permès recuperar una qualitat de vida que havia perdut. Ara considera especialment útil poder compartir la seva experiència amb altres pacients que es troben davant d’una decisió similar.
Des de Bellvitge destaquen que aquest acompanyament entre pacients pot ajudar a resoldre dubtes pràctics abans de la intervenció i a preparar les persones candidates per gestionar tant el dispositiu com les cures associades.
