Un estudi, fet a 600 pacients, liderat pel Laboratori Clínic Territorial Metropolitana Sud de l’Hospital de Bellvitge ha identificat un marcador biològic, la proteïna enolasa neuronal específica (NSE), com un possible indicador del pronòstic del dany cerebral causat per una aturada cardiorespiratòria.
Aquest indicador pot ajudar a prendre decisions mèdiques més precises durant les primeres hores crucials d’ingrés hospitalari
Un anàlisi retrospectiu als 600 pacients ha mostrat que els valors elevats d’aquesta proteïna, mesurats a les 48 i 72 hores posteriors a l’aturada, estan associats a un pitjor pronòstic neurològic. És a dir, pot indicar quines persones tenen més probabilitats de patir seqüeles greus com l’estat vegetatiu, discapacitats cognitives o, en els casos més extrems, la mort.
“Aquest biomarcador ens pot donar una orientació molt valuosa durant les primeres hores, quan encara no sabem si el cervell del pacient ha patit danys irreversibles”, explica la doctora Maria José Castro, especialista en bioquímica clínica i investigadora principal de l’estudi.
Eina de suport per a les decisions crítiques
Les aturades cardiorespiratòries són una de les causes més greus d’ingrés a les unitats de cures intensives i afecten especialment el cervell per la manca sobtada d’oxigen. En molts casos, no és fàcil saber si la persona podrà recuperar-se i amb quines seqüeles.
Tot i els avenços mèdics, els estudis indiquen que menys de la meitat de les persones que arriben vives a l’hospital després d’una aturada cardiorespiratòria aconsegueixen sobreviure, i només un terç ho fa amb bon pronòstic neurològic.
Aquest treball posa en valor la col·laboració entre laboratoris clínics i serveis assistencials, com les UCI o neurologia, i s’alinea amb el model de medicina personalitzada: utilitzar dades objectives i específiques de cada cas per adaptar millor els tractaments.
