Un estudi liderat per l’Hospital de Bellvitge, l’IDIBELL, l’Institut Josep Carreras i l’Hospital Infantil Meyer de Florència ha descobert un mecanisme clau que impedeix la reparació eficient dels danys renals en trasplantaments.

L’investigació, publicada a American Journal of Transplantation, revela que la lesió per isquèmia i reperfusió, és a dir, el dany causat per la manca d’oxigen durant el trasplantament, pot provocar canvis epigenètics en les cèl·lules progenitores renals, la qual cosa afecta la seva capacitat per reparar els teixits danyats.

Aquest descobriment permet entendre millor la funció retardada de l’empelt renal, una complicació comuna que afecta aproximadament un de cada tres trasplantaments i que requereix diàlisi, augmentant el risc de rebuig i reduint la durada del ronyó trasplantat.

L’estudi ha estat realitzat a partir de l’anàlisi epigenètica de cèl·lules progenitores aïllades de l’orina i ronyons de donants i pacients trasplantats i ha estat liderat pel Dr. Josep M. Cruzado, cap del Servei de Nefrologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge i del Grup de Recerca en Nefrologia i Trasplantament Renal de l’IDIBELL, i la Dra. María Berdasco, líder del Grup de Recerca en Teràpies Epigenètiques de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

Segons destaca el Dr. Cruzado, “aquesta investigació s’inscriu en una línia de recerca que no pretén evitar directament el dany dels teixits, sinó protegir i potenciar l’acció de les cèl·lules encarregades de reparar aquests danys”. En la mateixa línia, la Dra. Berdasco subratlla que l’estudi “obre noves perspectives perquè puguem arribar a desenvolupar teràpies epigenètiques que puguin prevenir de manera molt efectiva un fracàs renal després del trasplantament”.