L’Hospital Universitari de Bellvitge ha fet balanç de la seva resposta a la pandèmia de la covid-19 quan es compleixen 5 anys del primer cas a Catalunya, concretament a l’Hospital Clínic. El primer cas a l’Hospital de Bellvitge es va diagnosticar l’1 de març.
Ara, l’Hospital de Bellvitge destaca que aquests anys han estat un període marcat per una transformació històrica per poder fer front a l’alta demanda sanitària a causa de l’alt risc de contagi que suposava aquest virus.
Jordi Gascón, subdirector de l’Hospital Universitari de Bellvitge, ha assenyalat que “l’estructura de l’hospital va canviar cent per cent i es va dedicar totalment al COVID. De fet va haver un moment que vam tenir més de 500 pacients ingressats i més de 170 crítics a l’hospital. I això vol dir utilitzar totes les instal·lacions que tens per tractar una malaltia i els pocs casos que venien de les altres”
En el moment àlgid de la primera onada, a l’abril de 2020, l’hospital va arribar a tenir 542 pacients ingressats simultàniament, 186 dels quals en unitats de crítics i semicrítics.
A partir de l’1 de març, l’Hospital de Bellvitge va començar a atendre els primers pacients. Poc després es va produïr un augment exponencial d’ingressos, amb un 85% dels seus recursos dedicats a la covid. L’organització va haver de ser radicalment reestructurada: es van reorganitzar tasques, es van suspendre activitats programades i es van crear nous equips per respondre a la crisi.
Gascon ha destacat que “sempre vam tenir la sensació que el virus del COVID anava un pas endavant i que ens sorprenia dia a dia. Malgrat les dificultats tots els professionals es van adaptar per poder superar aquella situació tant complicada.”
El Servei de Microbiologia va multiplicat per 8 el nombre de proves realitzades (més de 24.000 entre el 22 de febrer i el 6 de maig).
L’àrea del malalt crític es va ampliar de 68 a 139 llits; la unitat de malalts semicrítics respiratoris de 4 a 70 llits; i l’àrea. d’hospitalització va incorporar 60 llits als antics quiròfans i va reutilitzar altres espais deshabilitats. També es van preparar 53 llits al vestíbul de Consultes Externes que no va caldre utilitzar.
Mesures estrictes
L’hospital va aplicar una sèrie de mesures estrictes, com el tancament total de les visites familiars i l’establiment de circuits d’atenció telefònica per als familiars dels pacients.
A més, es van habilitar noves àrees d’hospitalització, es van multiplicar les proves de covid i es van implementar avenços tecnològics i protocols innovadors per gestionar la situació d’emergència.
Durant els mesos més difícils, l’Hospital de Bellvitge es va convertir en un dels centres de referència d’Europa, implantant una gran quantitat de sistemes ECMO per a pacients amb covid en estat crític.
L’esforç i la dedicació de tot el personal, assistencial i no assistencial, va ser essencial per sortir d’aquella situació tan difícil, amb el suport de la ciutadania i les donacions econòmiques i materials que van arribar des de diversos sectors.
Després d’aquesta dura etapa, l’hospital va començar a recuperar la normalitat, tot i que les noves onades de la pandèmia van seguir exigint grans esforços. El 2021 es va inaugurar un nou edifici assistencial dedicat en exclusiva a la covid, que actualment ha estat reconvertit per acollir altres especialitats.
Aquesta transformació de l’Hospital de Bellvitge també ha obert noves línies de recerca en diversos àmbits de la medicina, i ha permès la implantació de noves metodologies i tecnologies que continuen millorant la qualitat assistencial de l’hospital.
Com a conclusió, la Dra. Cristina Capdevila, actual gerent de l’Hospital de Bellvitge, destaca l’important aprenentatge obtingut durant la pandèmia i com aquesta ha fet que el centre sigui més eficaç i resilient en benefici dels pacients.