Amb una placa commemorativa entre els carrers del Llobregat i del Montseny, a la Torrassa, L’Hospitalet recorda els bombardejos que va partir durant la Guerra Civil, en concret el més cruent, el del 25 de juliol del 1937, i ret homenatge a les víctimes. A la placa instal·lada entre els carrers Llobregat i Montseny, just davant de la remodelada Casa dels Cargols, es llegeix: “En record de les víctimes dels bombardejos de l’aviació feixista en aquest lloc (25 de juliol del 1937). Per la pau i no la guerra” i es tanca amb l’escut de l’Ajuntament i el logotip del Centre d’Estudis de la ciutat.

És el homenatge de la ciutat a les víctimes dels bombardejos que va patir L’Hospitalet durant la Guerra Civil espanyola i, en concret, del més sagnant, el del 25 de juliol del 1937, quan les bombes van caure sobre les illes de cases al voltant dels carrers del Montseny, del Llobregat, de París, de Mas i de Progrés. Dinou persones van morir i altres quaranta-tres van ser ateses a la clínica de la Creu Roja, antigament al carrer del Progrés. Altres van ser traslladats a l ‘Hospital Clínic de Barcelona.

L’homenatge s’emmarca en el programa d’actes organitzats pel Centre d’Estudis de L’Hospitalet, en col·laboració amb el Museu de la ciutat, coincidint amb el seu 25è aniversari i el 70 aniversari de la fi de la guerra, que es va iniciar amb l’exposició Quan plovien bombes que es pot veure al Museu. En aquest reconeixement també hi han col·laborat l’Ajuntament i la Direcció General de la Memòria Democràtica de la Generalitat.

A l’acte de descoberta de la placa van assistir l’alcaldessa, Núria Marín, la directora general de la Memòria Històrica de la Generalitat, Maria Jesús Bono, la presidenta del Centre d’Estudis, Pilar Massana, i Ramon Solsona i negre, veí del barri que va resultar ferit quan li va esclatar una bomba a les mans.

Joan Camós, com a vicepresident del Centre d’Estudis, va situar el context històric del bombardeig. “Catalunya va començar a ser bombardejada el 37, quan Madrid va resistir i els feixistes van començar a atacar la zona econòmica més potent. Buscaven objectius industrials i de comunicacions, la zona de La Marina, a prop del port i fàbriques de teixits on es feia uniformes i d’armament. Així es ban bombardejar Can trinxet, Can Pareto, la Cosmetoda on es feien bales, i les centrals elèctriques de la Torrassa i Collblanc”.

Camós va destacar que un dels principals objectius dels bombardejos era atemorir la població, com va passar la matinada del 25 de juliol del 1937 quan a dos quarts de 4, 6 o 7 trimotors de l’aviació italiana Savoia van bombardejar la Torrassa des de Barcelona. L’historiador va llegir un a un els noms de les víctimes mortals, entre les quals hi havia un nen de 6 anys. “Volem recordar -va dir- la barbaritat que els feixistes van fer a l’Hospitalet perquè mai més hi hagi guerres. No volem oblidar perquè el record del passat ens dóna arguments perquè mai més es resolguin els problemes amb la violència”, va afegir.

Sense dubte, qui va protagonitzar el moment més emotiu va ser Ramon Solsona, que va partir el bombardeig amb 3 anys i quan tenia 5 va perdre una mà quan li va esclatar una bomba perduda. Solsona, que vivia al carrer de Salvador Seguí, va recordar que “en aquest barri hi vivia gent treballadora, immigrants la majoria, gent pobre i treballadora que buscaven benestar per als seus fills i van trobar devastació i mort”.

Aquest veí de la Torrassa va alçar la veu per dir que “renego de tota classe de guerra i desitjo pau per a tothom. Com Raimon dic no, a la guerra, i sí a la pau per sempre, conquerida amb l’esforç i el sacrifici de les persones que avui recordem. Hem de trametre aquest valor a les noves generacions”.

Per la seva part, la director general de Memòria Històrica de la Generalitat, Maria Jesús Bono, va recordar que va passar la seva infantesa a la Torrassa i que després ha visitat sovint la ciutat que “ha estat de les primeres en recordar les víctimes de la guerra i de la dictadura, com l’homenatge que va fer el 1997 als lluitadors antifranquistes o la instal·lació del Pont de la Llibertat”. Bono es va referir a la llei aprovada el mateix dia, el 17 de juny, pel Parlament de Catalunya per localitzar i identificar els desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme i dignificar les fosses on van ser enterrats. “Som pioners a l’Estat per reconèixer la dignitat de les víctimes i els drets de les famílies a saber el destí dels morts, a més del dret de la societat a conèixer la veritat. Hem d’afrontar el passat per construir el futur en pau, en llibertat i en democràcia”.

L’alcaldessa Núria Marín, veïna de la Torrassa, va destacar la importància de “no oblidar per aprendre dels errors de la nostra història. Hem de recuperar la nostra Memòria històrica per aprendre de cara al futur. Per això és important que la generació d’en Ramon expliqui als més joves en primera persona la història que va viure.

L’alcaldessa va tenir paraules d’agraïment per la centre d’Estudis, en el seu 25è aniversari, per la iniciativa de retre homenatge a les víctimes dels bombardeigs. “L’Ajuntament és molt sensible a la recuperació de la memòria històrica i per això treballa amb les entitats en aquesta tasca. Podríem haver posat una placa com a institució però aquesta iniciativa ha sortit de la gent i de les entitats, com el Centre d’Estudis o L’Hospitalet Antifranquista, i tant l’Ajuntament com la Generalitat treballem per a la gent”.

Núria Marín va destacar la ubicació de la placa, just davant la rehabilitada Casa dels Cargols que s’obrirà després de l’estiu i acollirà un equipament destinat als joves, i va agrair a Ramon Solsona el seu testimoni en “aquest acte de crida per la pau”.

Canal-h 18/06/09