La població de L’Hospitalet continua augmentant i ja assoleix les 282.299 persones, la xifra més alta dels últims quaranta anys. Segons les últimes dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística, els habitants de la ciutat han crescut un 2%, en un any. Des del 2021, la població ha crescut en més de 17.000 persones, un 6,5%.
Tot i no superar el pic històric que hi va haver entre els finals dels 70 i els principis dels 80 -el rècord va ser l’any 1981, amb 295.073 persones- la corba de creixement s’ha disparat els últims anys i, de fet, és dels més alts que s’han registrat mai.

Segons Cristina López Villanueva, demògrafa i professora del departament de Sociologia de la UB, “L’Hospitalet creix més que d’altres municipis de la regió metropolitana de Barcelona. El ritme de creixement de després de la pandèmia gairebé iguala el dels anys 70-75, quan la ciutat va tenir un gran augment de població”.
Amb el número de naixements i defuncions pràcticament igual, el creixement de població que s’explica per l’arribada de persones migrants, molt especialment d’origen llatinoamericà.
En els últims anys, la població estrangera s’ha incrementat notablement fins a arribar al 38%. Si ens fixem en els hospitalencs en edat de treballar, és a dir, dels 16 als 64 anys, més de la meitat (51%) han nascut fora d’Espanya.

López Villanueva explica que “les persones de nacionalitat estrangera van començar a arribar a L’Hospitalet aproximadament l’any 2000, la seva arribada es va estroncar amb la crisi del 2007-2008 i després de la pandèmia ha tingut un creixement molt important”.
En aquest sentit, recorda que “els moviments migratoris no són nous ni a L’Hospitalet ni a la resta de la regió metropolitana”, fent referència als fluxos provinents d’altres punts de l’estat dels anys 1900-1930 i dels 60.
La població estrangera es reparteix de manera desigual en el conjunt de la ciutat, ja que es concentra sobretot a la zona del Samontà.
Uns barris que són, precisament, els que més creixen i també els més densos de la ciutat. De fet, la densitat del Samontà quadruplica la dels barris de la Marina.
Destaca molt especialment la Florida, que amb més de 80.000 habitants per quilòmetre per quadrat té una de les densitats més altes de tota Europa. Segueixen la Torrassa, Collblanc i Pubilla Cases.

Una alta densitat que López Villanueva explica pel tipus d’habitatges que hi ha en bona part d’aquests barris, construïts en episodis anteriors de migració nacional.
“No tenim gratacels ni grans blocs, però al Samontà hi ha molts pisos petits, on viu molta gent perquè són més barats i que moltes vegades es lloguen per habitacions. Això facilita que ara hi arribin més persones”, apunta.
El fenomen migratori també ha rejovenit el conjunt de la població de L’Hospitalet. La franja amb més persones és la que va dels 45 als 49 anys, seguida de la dels 40-44 i la dels 50-54. Unes dades que situen la mitjana d’edat en els 43 anys.