Les últimes proves de so i els ajustos tècnics ja estan en marxa, la veu greu i arrelada de Tomás de Perrate i l’energia explosiva de Za!, han pres El Pumarejo convertir-lo en escenari d’un concert per al veïnat de la ciutat, i també del documental ‘Rito’, la tercera entrega de la trilogia flamenca La Piedra y el Centro, dirigida pel cineasta Emilio Belmonte.

“Tomás de Perrate té una veu molt especial, un instrument privilegiat, és metall, i als aficionats al flamenc ens agrada. I també té valor, les seves fronteres musicals cap a l’experimentació, la modernitat, la música contemporània… La curiositat és el que li mou”, ha explicat Belmonte fent referència a perquè és Perrate el protagonista del seu film.

Després de retratar el ball a Impulso (2015) amb Rocío Molina i la música a Trance (2021) amb Jorge Pardo, Belmonte s’endinsa ara en la vida artística i personal de Perrate, cantaor d’una estirp d’artistes del municipi d’Utrera a Sevilla, que ha compaginat durant dècades el flamenc amb el seu ofici de perruquer.

“Has de ser un geni i tenir molta sort per poder viure de la música” ha aclarit Perrate. A més, l’artista creu que dins del flamenc hi ha espai per a experimentar i també per mantenir viu el cant més tradicional. De fet ell combina espectacles com el que ha presentat a L’Hospitalet amb Za! amb recitals més clàssics.

I respecte a aquesta fusió, “el flamenc a Catalunya és importantissim i tota la cultura que ve del sud, però que s’ha instal·lat aquí és fantàstica, així com la cultura que aquí s’ha generat, per tant aquesta coproducció entre Catalunya i Andalusia és molt natural”, ha explicat el productor del documental Paco Poch.

Za! i Tomàs de Perrate van crear junts el disc Jolifanto es va emportar el premi a Millor àlbum flamenc al MiM. Aquesta col·laboció es va forjar després que el cantaor escoltés en directe al duet barceloní durant una actuació a Sevilla. Aleshores, van començar a treballar a distància tot i que no buscaven impactar en el públic, només fluir.

Ara, el duet i Perrate també viatjaran a França per participar al Festival d’Arles, on la gravació del documental continuarà. Si tot va sobre rodes, està previst que el film vegi la llum a finals d’any.

La pel·lícula és una coproducció internacional amb La Pepa Films (Andalusia) i Mallerich Films (Catalunya). També hi ha participació francesa per impulsar la pel·lícula internacionalment, però principalment l’accent és català. Hi participen també Antaviana Films, l’Institut Català de les Empreses Culturals, el Festival In-Edit, CaixaForum, i esperen que entrin també els mitjans públics del territori.