El petó sense consentiment del president de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, a la jugadora Jenni Hermoso en el lliurament del premis del Mundial de Futbol i el discurs que Rubiales va fer la setmana passada en el decurs de l’assemblea extraordinària de l’entitat han generat mostres de rebuig al masclisme i l’abús de poder per part de diversos clubs i entitats esportives de la ciutat.

Luis Rubiales ja ha estat suspès provisionalment per la FIFA per fer “qualsevol activitat relacionada amb el futbol a nivell nacional i internacional” i li prohibeix tenir qualsevol mena de contacte amb la jugadora per evitar que la pugui continuar pressionant. I l’Audiència Nacional ha obert una investigació per determinar si el petó sense conentiment de Luis Rubiales a Jennifer Hermoso pogués ser un possible delicte d’agressió sexual.

D’altra banda, el Consell Superior d’Esports està elaborant un informe que haurà de presentar al TAD, el Tribunal Administratiu de l’Esport, organisme que també podria confirmar la suspensió de Luis Rubiales, en cas que consideri que el petó no consentit a Jenni Hermoso va ser una “falta greu”.

Durant el cap de setmana, els comunicats de suport a la futbolista Jenni Hermoso i de rebuig a la conducta masclista de Luis Rubiales han estat constants per part dels clubs de futbol de la ciutat.

El primer club a sortir al pas va ser el Club de Futbol La Florida que es mostrava contrari a “normalitzar” l’agressió de Rubiales, reiterava el compromís amb “la lluita contra el sexisme”, reclamava “conseqüències” i constatava que encara queda “molta feina a fer” en matèria d’igualtat.

En la mateixa línia, el Centre d’Esports L’Hospitalet posava l’accent en el fet que el comportament de Luis Rubiales, que qualificava de greu, era una manca de respecte cap un “equip de guanyadores” i també per al conjunt de la societat que cerca “la igualtat i el respecte”.

Durant el Trofeu Ciutat de L’Hospitalet, el president de l’Hospi, Santi Ballesté, també es mostrava crític amb la conducta de Luis Rubiales, i el tècnic, Joan Sánchez Canaleta, declarava que “és molt trist que haguem de parlar d’això, en comptes de l’extraordinari rendiment que aquestes jugadores han mostrat al Mundial”. I afegia que el masclisme és un tema que “hem de solventar com a societat i cadascú a nivell particular, per exemple mirant de corregir accions quotidianes de micromasclisme”.

La Unificación Bellvitge condemna “enèrgicament l’actitud i conducta” de Luis Rubiales que “no representa el futbol espanyol” i demana que l’actuació de l’expresident de la federació “no quedi impune”, motiu pel qual dóna suport a la possible resolució del CSD, el Consell Superior de l’Esport.

La U. D. Gornal qualifica d'”actes masclistes” les accions de Luis Rubiales durant la final del Mundial i posa l’accent en el fet que “no es tolerin” actes d’aquest tipus. Igualment, reitera la voluntat de continuar lluitant pels “valors de la igualtat i el respecte en tots els àmbits de la societat“, sobretot al món de l’esport, i de trasmetre aquests valors “a tots i tots les jugadores i jugadors” de l’entitat.

El Consell Esportiu de L’Hospitalet ha difós un comunicat conjunt dels consells esportius de Catalunya, en el qual es recorda que aquesta polèmica “és només la punta de l’iceberg de la xacra masclista amb què hem de conviure a l’esport femení dia rere dia”. Igualment, reivindica l’esport en edat escolar, “com a eina per educar en igualtat i en la no discriminació en tots els àmbits”.

A títol particular, el president de l’Atlético Marina, Marc Velarde, ha publicat un fil a les xarxes socials en què també posa l’accent en el personal tècnic i càrrecs de la federació que van aplaudir el discurs de Luis Rubiales, com el seleccionador femení, Jorge Vilda, i el masculí, Luis de la Fuente, un fet que, segons Velarde, fa palès que el masclisme és un problema estructural de la societat.

Es suport a les jugadores campiones del món i en particular i la necessitat d’aplicar plans d’igualtat i protocols de prevenció de l’assetjament al món de l’esport i a la resta d’àmbits de la societat.