Tres generacions de dones són les protagonistes de la novel·la Las hijas de la fábrica (Grijalbo, 2024), una obra ambientada en el barri obrer de Sant Ildefons, a Cornellà de Llobregat, que recorre quaranta anys d’història contraposant els grans esdeveniments de l’època del final de la dictadura i la transició democràtica amb la vivència de la família protagonista des d’un pla més íntim.
Aquest dilluns, l’Espai de Debat de L’Hospitalet ha acollit una jornada per parlar de la novel·la amb el seu autor, el periodista i escriptor del Baix Llobregat, Raúl Montilla. Tot i que la realitat metropolitana que descriu a la novel·la s’ha tractat en altres ocasions en obres literàries, considera que sovint s’ha fet “des d’una visió més centralista i no des del mateix barri”, una perspectiva que ell busca explicar: “Jo crec que és una història interessant per poder recórrer des d’una mirada interior, què és aquest barri i com es transforma”, assegura.
Tot i que l’acció de la novel·la se situa a Sant Ildefons, molts dels escenaris que apareixen són perfectament identificables per als veïns de L’Hospitalet. Un exemple n’és la fàbrica Montesa, on hi treballava el pare de la família protagonista.
El paper de les dones en la transformació social
La jornada s’ha integrat en el marc de les activitats organitzades a la ciutat pel dia de la dona treballadora, el passat 8 de març. En aquesta trobada, Montilla ha explicat com la perspectiva de les dones sovint va ser oblidada en aquesta transformació: “Volia aportar d’alguna forma el punt de vista de la dona, que no deixa de ser molt protagonista de la transformació social i econòmica però que estava en un segon pla”, ha apuntat.
L’ha representat en les quatre figures principals de la novel·la: Leonor, una dona cordobesa que va emmigrar a Sant Ildefons en busca d’un futur millor, la seva filla Lucía, ferma defensora de la lluita obrera, i més endavant les seves netes Esperanza i Laura. Al llarg d’una narració que va des dels anys seixanta al 1999, Montilla posa en valor el paper de les dones que “també feien la revolució de les petites coses, que són les que permeten canviar-ho tot, però després quan arribaven a casa havien de continuar netejant, fent-se càrrec dels fills, etcètera”.
Refrescar les lluites de barri a una societat que té “molt poca memòria”
Una novel·la que és, alhora, un exercici de memòria històrica al voltant de les lluites sindicals i de barri. Segons Montilla la societat té “molt poca memòria” pel que fa als drets que s’han guanyat: “Vas als anys 70 o 80, a totes aquelles reformes socials, del barri, sindicals, veïnals i ara sembla molt llunyà, ens hem oblidat de tot això“, lamenta.
“Sembla que tot el que tenim ara o la transformació de la notrsa societat de sobte hagi aparegut, quan és la suma de molta gent, molta lluita i molt patiment durant molts anys”, assevera.