L’escultura té una alçada de 14 metres i està situada just a l’encreuament entre el carrer de Santa Eulàlia i la Riera Blanca. Inaugurada ara fa 50 anys, s’ha convertit en tota una icona de la ciutat. La seva forma que recorda a una agulla d’estendre fa que entre els veïns i veïnes sempre s’hagi conegut com “la pinça”.
Aquesta denominació està tan arrelada al barri que fins i tot dona el nom popular a la plaça on es troba.
Però molts veïns desconeixen que la plaça de la pinça s’anomena, en realitat, plaça de l’Escorça, en record a l’antiga fundició que ocupava aquest espai.
L’escultura, també carregada de sorpreses. Ni representa cap pinça ni s’anomena així. El seu nom oficial és, de fet. “Monument a L’Hospitalet de Llobregat”. L’ajuntament el va encarregar a l’escultor Josep Maria Subirachs, l’autor de la façana de la passió de la Sagrada Família.
Però si no es tracta d’una pinça… quina simbologia amaga?
Ireneu Castillo, president de Perseu L’H – Associació per la Defensa del Patrimoni, assegura que “és una abstracció de l’escut de L’Hospitalet i la creu de Santa Eulàlia amb les 4 barres·”.
Una altra característica del monument que passa inadvertida per a molts ciutadans es troba, en aquest cas, a les parets interiors dels dos blocs de formigó. Ireneu Castillo explica que la part interior està gravada amb “els noms dels barris, masies i personatges importants de la ciutat”.
I una última curiositat sobre la pinça. Haurem de viatjar a gairebé 10.000 quilòmetres de L’Hospitalet, a Seül, la capital de Corea del Sud, on s’hi troba una rèplica gairebé exacta del monument.
La pinça coreana també és obra de Subirachs i va ser instal·lada amb motiu dels Jocs Olímpics de 1988.
