L’estudi d’en Miquel Aparici, situat a l’Edifici Freixas de Santa Eulàlia, treu, literalment, fum amb les preparacions per la pròxima exposició en la qual està treballant l’escultor. Consisteix en una trentena de cavalls que, en uns mesos, cavalcaran fins a l’Istanbul.
“Són animals que m’agraden molt, a més, casualment, aquest any és l’any del cavall a la Xina”, destaca Aparici. D’altra banda, confessa que “són uns animals que no fa gaire perquè ja són macos de per si, però amb aquestes peces que són tan maques, fins i tot, trencades em permeten reconstruir-los agafant encara la seva essència”.
Amb més de 80 anys, les figures provenen de Rajasthan, un estat de l’Índia. Els seus cossos, fets a partir d’ossos d’animals, banyes de búfal o fustes decorades, estan malmesos. Ara, aquest artista els retorna a la vida afegint el seu estil: “estic encantat perquè són peces petites que em porten als meus inicis, m’ho passo molt bé”, declara Aparici.
L’èxit de l’escultor continua a galop i, després d’exposar a ciutats com Nova York o Copenhagen, amb Istanbul suma una nova fita al seu palmarès internacional que el fa estar molt content.
“És veritat que el mercat espanyol és limitat, aleshores si un artista vol guanyar-se una mica bé la vida i tenir una carrera, ha d’anar fora. La sort que tinc és que la meva galeria – Vila de l’Art – es mou per tot el món”, manifesta l’escultor.
Els cavalls tindran uns gossos guardians que els acompanyaran a l’exposició.
