La Mari Ángeles, el Javier, l’Òscar i el Toni són alumnes de la segona promoció de l’escola Busquets i Punset. Van néixer el 1969, en ple baby boom, en un moment en què hi havia una gran manca de places escolars a la ciutat i es van construir d’urgència moltes escoles. El Busquets va ser una d’elles. Frederic Mistral, Joaquim Ruyra i la Marina en són altres.
Els quatre exalumnes s’han reunit per visitar l’escola on van fer la primària per a un reportatge per al programa Aula L’H i posar en comú els seus records. Quan ells eren alumnes hi havia tres línies, les aules van arribar a tenir 40 alumnes, el professorat fumava a classe i hi havia un forat en una paret per on es passaven llapis d’una aula a una altra. L’escola i les aules han canviat molt des de llavors, tot i que l’edifici, continua sent el mateix.
26 d’octubre, acte de celebració
Ara el Busquets i Punset, al barri Centre, celebra el seu 50è aniversari amb una trobada per a alumnes, famílies i antics alumnes i professors el 26 d’octubre al matí. L’escola ha preparat una exposició amb treballs dels estudiants actuals per guarnir el centre i fa una crida perquè el màxim d’exalumnes hi assisteixin.
Com és l’escola actualment?
L’escola Busquets i Punset és ara una escola de dues línies. Durant la seva història ha passat de la massificació dels primers anys a una etapa de baixada forta de la natalitat en què van estar a punt de perdre la segona línia. Ara, com la majoria d’escoles de la ciutat, tornen a estar amb les ràtios màximes.
“Som una escola de poc més de 400 alumnes, molt activa al barri; amb una AFA molt potent i amb un claustre estable. Som una comunitat educativa molt cohesionada”, explica Mònica Taboada, cap d’estudis del Busquets i Punset, a l’entrevista del programa Aula L’H.
Taboada afegeix que a l’escola no es fan servir llibres de text i que es creen molts materials propis, que s’adapten a les necessitats dels infants. “Promovem molt l’autonomia de l’alumnat. El mestre acompanya els infants”.
Durant l’entrevista del programa Aula L’H, les convidades, una alumna i una mestra actual i una antiga mestra i directora, van posar en comú els seus records: quan un riu d’alumnes i famílies es dirigien a l’església de Santa Eulàlia de Mérida per protagonitzar els primers concerts de Nadal que organitzava l’escola; les cares de l’alumnat d’infantil quan els explicaven contes; les amistats que es fan durant tota l’etapa educativa.
Un acte vandàlic
No tots els records són positius, la Mònica Taboada recordava quan fa uns mesos van ser víctimes d’un acte vandàlic a l’escola, amb trencament de finestres i materials que va fer necessari tancar el centre un dia. “Em va impressionar molt que algú pogués fer una cosa així en una escola. Per mi una escola és un lloc sagrat”. Tot i això, la Mònica es queda amb la unió que es va produir en aquells moment entre tot el personal i les famílies per fer front units a aquest acte”.