Les platges metropolitanes han començat la temporada de bany, tot i que aquest estiu compten amb un 20% menys de superfície a causa de la regressió de la sorra.
El litoral metropolità amb 42 km de longitud, té 42 platges distribuïdes entre 8 municipis equipades amb mobiliari i instal·lacions al servei de l’esport, l’oci i el lleure. Són els espais naturals més utilitzats de la metròpolis de Barcelona, amb més d’11 milions d’usuaris l’any, i la seva gestió recau sobre l’AMB.
Entre les novetats de la temporada de bany, es recuperen serveis com les dutxes i els rentapeus que s’obren de manera parcial en els municipis del litoral més pròxim a L’Hospitalet, atès que ja no es troben en fase d’emergència per sequera.
També s’han incorporat elements de millora de l’accessibilitat com nous abalisaments per a l’ajuda de persones amb mobilitat reduïda, passeres d’amplada especial i d’altres flexibles fins al mar per facilitar l’entrada a l’aigua o banderes grafiades per a persones amb daltonisme.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona ha hagut de reforçar, adaptar i replanificar la gestió integral de les platges davant la pèrdua de sorra que cada any se’n registra i que implica menys amplada i canvis constants en la morfologia d’aquests espais naturals.
La renovació de mobiliari, equipaments i instal·lacions que s’han vist afectats pels temporals d’aquest hivern ha suposat una inversió de 480.000 €. L’AMB ha hagut de col·locar tot el mobiliari i equipaments en unes platges que tenen una forma diferent amb més inclinació o esglaons, i, alhora, un 20% menys de superfície.
Entre els nous elements s’han instal·lat noves passeres a Castelldefels, Viladecans i Gavà, 15 bancs renovats als accessos a les platges de Castelldefels, o nous tancaments de zones dunars afectats pels temporals, especialment a les platges de Gavà i Viladecans.
Pèrdua de sorra en augment
L’AMB continua reclamant al Ministeri per a la Transició Ecològica un Pla d’estabilització de les platges a mig i llarg termini que garanteixi la supervivència i viabilitat d’aquests espais naturals d’ús públic amenaçats en gran part per la pèrdua de sorra. Un dels casos amb més impacte és el del municipi de Montgat. Aquesta localitat del Baix Maresme ha perdut pràcticament totes les platges en deu anys.
Una de les causes principals de la regressió de la sorra, segons l’AMB, és “l’artificialització de la costa que deriva de l’activitat humana amb la creació de ports marítims o la deficient planificació urbanística”. Ramon Torra, gerent de l’AMB, explica que “el canvi climàtic, però sobretot l’artificialització de la costa, han provocat alteracions de les dinàmiques litorals. Calen correctors dels efectes negatius que provoquen elements artificials com són els ports”, conclou.