Anys enrere, durant els dies previs a Diumenge de Rams, les places de la ciutat s’omplien de paradetes que venien palmes i palmons. Ara, però, l’estampa és molt diferent i, per exemple, a la plaça Pius XII, al barri de Santa Eulàlia, de moment, el Ricardo és l’únic venedor que ha aixecat el tendal.
“És una plaça molt concorreguda i penso que aquí hi pot haver una mica més de demanda”, explica. Segons el Juan Manuel, un veí del barri, “abans la plaça estava plena” de parades i era un lloc on “es comprava molt la palma”.
L’evolució de la celebració
La tradició marca que les palmes i els palmons s’han de beneir a l’església el Diumenge de Rams. Històricament, les padrines acostumaven a ser les encarregades de regalar-los als seus fillols i filloles i, després, es penjaven als balcons com a element protector de les famílies fins a l’arribada del Carnaval, quan eren cremades.
Tot plegat, té el seu origen en la narració bíblica de l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, on va ser rebut amb branques de palmera i olivera.
Actualment, tot i que hi ha hagut una davallada en la demanda de palmes i palmons, encara hi ha persones que els continuen comprant.
“Principalment, compra la gent gran pels més petits i els joves per a ells mateixos”, assegura el Ricardo. Un exemple és el Juan Manuel, que explica que compra la palma pel seu net perquè estan d’acord que “la tradició s’ha de complir”.
La sensació general, però, és que aquest costum d’origen religiós sí que està minvant. Així ho pensa la Juana, veïna del barri, que des que els seus nets han crescut “ja no volen ni palma ni palmó”. La Vanessa, també veïna, recorda que quan era petita li compraven la palma i anava a beneir-la, però amb el seu fill ja no ho fa.
Més enllà de continuar o no amb la tradició, en el que sí que sembla que hi ha més consens entre el veïnat és en què el Diumenge de Rams és una excusa per trobar-se amb la família o els coneguts més propers.
