L’Hospitalet ha celebrat una nova edició de la Nit Europea de la Recerca. A través de diferents activitats divulgatives, la iniciativa vol apropar la ciència a tot tipus de públic i despertar noves vocacions, especialment entre les joves. A la ciutat, la jornada ha comptat amb tres microxerrades al voltant de les neurociències i la infància.
David Jerez, tècnic del Servei d’Educació de l’Ajuntament i membre de Pessics de Ciència -el projecte que ha organitzat els actes a L’Hospitalet- assegura que “un dels objectius és motivar la vocació científica en les noies, que sobretot en la part tecnològica han estat històricament relegades. També és important perquè la ciència té molt a dir en la situació social i ecològica actual. I també perquè el mètode científic implica una manera crítica de plantejar-se el món”.
En una de les conferències, Laia Marcet, estudiant del doctorat Cervell, cognició i conducta de la UB, ha explicat com funciona el cervell dels nadons i com processen allò que passa al seu entorn.
“Al principi els agrada allò que coneixen, ja sigui la mare, la pròpia llengua o coses que els són familiars. Però a mesura que creixen busquen la novetat, coses que encara no han vist o llengües estrangeres que els poden cridar més l’atenció. Per esbrinar-ho, ens hem fixat en el seguiment de la mirada dels nadons, la freqüència cardíaca o la succió a la boca”, explica.

Durant la jornada també s’ha presentat un estudi sobre 8.000 imatges cerebrals que analitza l’impacte de la lactància en l’estructura cerebral dels nens i nenes en fer 10 anys. Segons Christian Stephan-Otto Attolini, coordinador d’imatge pediàtrica a l’Hospital Sant Joan de Déu, “tenim pistes que com més llarga és la lactància més benefici hi ha en regions del cervell que tenen a veure amb el processament de la parla i amb el control de les emocions”.
Un altre factor de desenvolupament cognitiu en infants i adolescents són els espais verds, que segons alguns estudis afavoreixen també la salut mental.
Així, la epidemiòloga i investigadora de ISGlobal, Amanda Fernandes, explica que “reduir la contaminació de l’aire, el soroll o tenir un espai per fer activitat física és molt important per a la salut del cervell. Viure envoltat d’espais verd també té un impacte en el desenvolupament de regions del cervell relacionades amb la memòria, la intel·ligència i l’atenció”.
La Nit de la Recerca Europea se celebra en més de 300 ciutats d’una trentena de països. A Catalunya s’han organitzat activitats als nodes de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Vic.