Després que el Ple municipal de julio donés llum verda a la construcció d’una nova escola bressol pública al barri de Sant Josep amb una inversió de 4,6 milions d’euros i que oferirà 107 places de 0 a 3 anys, les alarmes de les llars d’infants privades del Centre i Sant Josep a han saltat. Encara que al barri no hi ha cap escola bressol municipal, des de l’Associació Catalana de Llars d’Infants consideren que la construcció d’una nova bressol a Sant Josep no respon a una necessitat real d’increment de l’oferta i posa en risc la continuïtat de diversos centres educatius privats del municipi.
Adolf Baqués, portaveu de l’Associació que també dirigeix la llar d’infants Saltiró, un projecte familiar fundat el 1977, ho explica: “Si marxen 35 nens a la pública, d’una altra 35 i d’una l’altra 35. Ens quedaríem amb una trentena de nens menys per escola. Tanquem”, afirma.
A més, Baqués lamenta la manca d’informació sobre el nou projecte: “Jo em vaig assabentar de la nova llar per la premsa. Ningú ens va trucar, ni la regidora ni cap funcionari”. Val a dir que les bressol i l’Ajuntament mantenen el contacte a través d’una taula de treball creada durant aquest mandat amb la qual des de l’Associació, asseguren que la visibilització de les llars privades i el contacte ha millorat.
Un problema a tota Catalunya
El portaveu de l’Associació explica que a Catalunya tanca una llar d’infants privada cada 15 dies, una tendència que també ha arribat a L’Hospitalet. “Des que va començar la taula de treball, n’hem tancat tres d’escoles privades”, afirma. Per això defensa que el risc de desaparició de les llars d’infants dels barris del Centre, “no és cap disbarat”, sinó una projecció realista basada en dades del sector.
Baqués insisteix que l’Associació no té res en contra de les escoles bressol públiques: “Les públiques són necessàries. Totes les famílies han de poder escolaritzar els seus fills i les municipals tenen un paper essencial”. Però demana que es tingui en compte tota la xarxa existent abans de planificar nous equipaments: “L’administració no només ha de pensar en les públiques. Hem de protegir totes les places i un cop estiguin plenes, si encara hi ha nens fora, fem una nova escola pública”.
Les llars d’infants privades d’iniciativa social de la ciutat, com és el cas de Saltiró, reben subvencions de la Generalitat (I0, I1 i I2) i de la Diputació (I0 i I2). Les privades que no són d’iniciativa social només reben la subvenció de la Generalitat per al tram d’I2. Cap d’elles rep ajuda econòmica de l’Ajuntament. Això fa que les quotes siguin significativament més altes que a les públiques. Baqués explica que moltes famílies visiten aquests centres un cop finalitza la preinscripció municipal i es queden sense plaça, però sovint no poden assumir el cost.
Possibles solucions
Per garantir la viabilitat dels centres i evitar pèrdues de places, Baqués defensa fórmules que ja funcionen a altres territoris: “A Sant Just i Vic, si no entres a una pública et paguen la diferència perquè puguis anar a una privada. Existeix aquest mètode”.
Una altra via seria una subvenció municipal directa que permetés reduir les quotes privades fins a igualar-les amb les públiques. Segons Baqués, seria “una manera senzilla d’evitar haver d’entrar en els processos tan complicats de municipalització, que a L’Hospitalet estan encallats”.
Els problemes amb el barem
Una de les principals reivindicacions de les llars és la modificació dels barems d’accés a les públiques. A L’Hospitalet, després de l’empadronament, el criteri que més punts dona és que els dos progenitors treballin. Un criteri que, segons Baqués, “no existeix a Barcelona, Badalona ni Sant Cugat, municipis de l’Àrea Metropolitana”. Això, diu, genera una situació paradoxal: famílies amb més recursos obtenen plaça pública, mentre que famílies amb menys recursos queden fora i no poden pagar una privada.
Baqués ha explicat que “ens trobem que famílies que es podrien pagar una privada entren a la pública, i famílies que no han pogut entrar a la pública no es poden pagar la privada”, resumeix. L’Associació va aconseguir una reducció simbòlica de punts, però el criteri continua sent el segon amb més pes.
Baqués també alerta de la bretxa digital en el procés de preinscripció, especialment entre famílies nouvingudes: “Requereix saber horaris, tempos, internet… i sovint aquestes famílies no ho dominen”.
Reunió amb el Departament d’Educació
Davant d’un problema que afecta moltes ciutats, l’Associació Catalana de Llars d’Infants ja s’ha reunit amb el Departament d’Educació i mantindrà una trobada amb la consellera a finals de novembre.
Baqués recorda que la majoria de llars privades catalanes no responen a un model de lucre, sinó a projectes de llarg recorregut i vocació educativa: “Les llars d’infants no són negocis. Són projectes familiars, històrics, que han garantit el servei quan l’administració no hi arribava”.