Dolorosa derrota del CE L’Hospitalet davant la UE Rapitenca. L’1-2 final és difícil d’explicar però tot es resumeix en una evidència: les errades pròpies es paguen i avui l’Hospi n’ha comès moltes i molt claus.

Els dos gols de la UE Rapitenca, per exemple, venen d’errades defensives clares. El primer, a l’inici del partit, i el segon quan tot just s’iniciava la segona meitat. Ja no és només el fet d’encaixar, és fer-ho en moments claus com són les dues sortides de vestidors.

I errades també a la part ofensiva. Perquè, és cert, avui l’Hospi no ha merescut perdre, si és que es pot parlar de merèixer o desmerèixer en el món del futbol. Però és just dir que les ocasions, sobretot a la primera part, han estat constants i clares. Però la falta de punteria ha tornat a aparèixer i només Raúl Martínez, a la mitja hora de joc, ha batut Reverte, porter visitant.

Amb una mica més d’encert o una mica més de seguretat defensiva, l’Hospi avui hauria guanyat i hauria continuat pressionant l’Olot. No ho ha fet i això deixa ara un horitzó menys amable. L’ascens directe sembla cada cop més improbable i assegurar el segon lloc sembla ara un objectiu més realista.

Per fer-ho, o per continuar somiant amb l’opció d’atrapar l’Olot, el conjunt de Joan Sánchez necessita recuperar l’autoestima que sembla perduda durant aquesta segona volta. Superar el Reus a domicili, aquest dijous, ha de ser la primera pedra.