El lloguer i la compra d’habitatges provoquen no poques vegades grans mals de cap a moltes persones que no hi poden fer-hi front pel seu elevat preu. En aquest context les dones s’ho passen encara més malament i l’antropòloga local Irene Sabaté ha escrit “Un lugar donde volver” on mostra aquesta realitat.

Hem parlat del llibre i de la dificultat de moltes dones per accedir a habitatges dignes. Sabaté ha dit que “les dones són les grans damnificades per la crisis de l’habitatge per falta d’una recerca de les causes que la motiven i dels mecanismes que fan que això sigui d’aquesta manera”.

Irene Sabaté afirma que “el llibre vol fer una contribució per mostrar que la crisi de l’habitatge va més enllà de les persones desposseïdes. És una crisi transversal que afecta a moltes dones. L’encariment de l’habitatge, el lloguer limitat en el temps dibuixa l’amenaça vers les dones amb una aparent estabilitat que en qualsevol moment es pot trencar”.

La crisi de l’habitatge va començar amb la crisi del 2008 i Sabaté ho reafirma tot dient “des d’aquell any hi ha exclusió i precarietat amb dinàmiques de discriminació. Les institucions no donen solucions i mesures com el topall del lloguer no és suficient i cal millorar l’habitabilitat”.