L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha presentat la seva nova estratègia de futur pel tractament i la gestió dels residus municipals amb una aposta clara per la prevenció, la reutilització de materials i un nou model d’infraestructures amb fins a 10 noves plantes especialitzades.
L’objectiu és assolir els reptes que marca la Unió Europea per al 2035: reduir un 10% la generació de residus respecte al 2010, arribar a un 65% de reciclatge i limitar a menys del 10 % els residus que acaben a dipòsit controlat.
Actualment, però, els nivells de recollida selectiva estan estancats al 40%, i només 11 municipis i dos barris de Barcelona compleixen el mandat europeu del 55%. L’Hospitalet, amb només un 28% de recollida selectiva, és el tercer municipi amb pitjors resultats de tota l’àrea metropolitana, fet que posa de manifest la necessitat d’un canvi de model.
De fet, des de l’Ajuntament també s’està treballant per millorar les dades de recollida selectiva amb la nova ordenança reguladora de la gestió de residus municipals que contempla sancions per incompliment de la norma.
Nous sistemes i noves plantes de l’AMB
Des de l’AMB també estan fent propostes per millorar les dades. Des d’implantar sistemes de recollida amb identificació d’usuaris, com ja han fet alguns Ajuntaments, el porta a porta, els contenidors intel·ligents, i adaptar les taxes municipals per incentivar el reciclatge.
D’altra banda, la nova estratègia preveu també plantes de reutilització i reparació d’objectes, instal·lacions de gestió d’excedents alimentaris i plantes de rentatge d’envasos per reduir el malbaratament i els envasos d’un sol ús.
Una de les grans apostes és la fracció orgànica, que es vol potenciar amb noves plantes integrals capaçes de produir biometà i fertilitzants a partir dels residus orgànics. Això permetria incrementar la producció d’energia renovable i reduir els costos del tractament, que actualment és el doble de car per a la fracció resta (uns 130 € per tona) que per a l’orgànica separada correctament (65 € per tona).
Un canvi necessari
Segons l’AMB, si tots els municipis metropolitans despleguessin sistemes de recollida més eficients, el cost del tractament podria reduir-se en 20 milions d’euros anuals, gràcies a la disminució del rebuig i dels impostos associats a l’abocament i la incineració.
A més, els municipis que reciclen més paguen fins a tres vegades menys de taxa metropolitana (TMTR) que els que separen pitjor, fet que situa L’Hospitalet entre els que suporten un cost més alt per l’escassa separació en origen.
Amb 1,44 milions de tones de residus generades el 2024 (422 kg per habitant), l’AMB considera que el sistema actual de contenidors oberts ha arribat al seu límit. El nou model metropolità vol minimitzar la fracció resta, impulsar la recollida selectiva i convertir els residus en recursos.
