El Govern de la Generalitat ha proposat celebrar una cimera amb tots els ajuntaments per abordar les traves que molts consistoris posen a l’accés al padró. Tot i ser una obligació legal, molts cops s’impedeix l’empadronament a persones migrants o en risc d’exclusió social i això dificulta l’accés a tots els serveis bàsics.
La Laia Costa és jurista de la Fundació FICAT, entitat que promou l’equitat i la justícia social mitjançant l’acollida, la defensa dels drets humans en l’exercici de l’advocacia. A l’espai de l’Entrevista s’ha referit a la situació de l’empadronament a L’Hospitalet i afirma que “malauradament, com ja vam dir l’any passat, continua la problemàtica en els casos de persones rellogades en habitacions o que viuen en locals sense cèdula d’habitabilitat. Això no només passa a L’Hospitalet sinó també a d’altres poblacions, però no hi ha cap organisme públic que vetlli pels compliment de padró, ho hem de fer les entitats”.
Actualment, el focus està posat en la població de Ripoll, on alguns del seus veïns fa uns dies van denunciar que des de l’Ajuntament es paralitzaven el tràmits i dificultava el dret d’empadronament. En aquets sentit, Costa ha assenyalat que “molts ajuntaments també posen en pràctica aquesta manera de fer, ja que és legal allargar fins a aquest termini, i hi ha poques poblacions on aquest tràmit es faci en menys de 3 mesos. A la resta de ciutats també passa però es publicita menys que a Ripoll”. El sotsdelegat del Govern a Girona ha demanat explicacions a l’alcaldessa de Ripoll sobre la gestió de l’empadronament. Laia Costa insisteix en que “hi ha d’altres municipis que ho incompleixen. Demanem un observatori o un control públic pel dret i la obligació a empadronar-se”.
