Un estudi liderat per l’Hospital de Bellvitge i l’IDIBELL conclou que tenir addicció al menjar no ha de ser un obstacle per accedir a la cirurgia bariàtrica. Tot i això pot augmentar el risc de recuperar pes al cap dels anys.
L’estudi publicat a la revista científica Nutrients, ha analitzat 165 persones operades a Bellvitge amb diferents tècniques de cirurgia bariàtrica, gastrectromia vertical, bypass gàstric i procediments hipoabsortius. Segons els resultats, el 17,6% dels pacients tenia un diagnòstic d’addició al menjar abans de l’operació. La recerca és fruit de l’estreta col·laboració entre els serveis d’Endocrinologia i el de Psicologia Clínica de l’Hospital de Bellvitge.
Què és l’addicció al menjar?
Tot i que l’addicció al menjar no està reconeguda oficialment com una entitat diagnòstica, la seva presència és cada vegada més evident. És freqüent en la població general i encara més en les persones amb obesitat i també pot aparèixer en diversos trastorns de salut mental. Malgrat això, cada cop més estudis apunten que pot tenir un impacte clínic real.
El Dr. Fernández Aranda, director de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària del servei de Psicologia de l’Hospital de Bellvitge, ha dit que “l’addicció es caracteritza per una pèrdua del control davant aliments molt processat i hiperpalatables (amb molt de sucre, greixos o sal) i comparteix trets amb les addicions conductuals”.
Segons l’estudi, tenir addicció al menjar no empitjora la remissió de la diabetis ni redueix la pèrdua de pes inicial. Tampoc no hauria de condicionar l’elecció de la tècnica quirúrgica. La recerca conclou que és fonamental tractar l’obesitat amb una mirada integral i personalitzada, tenint en compte factors metabòlics, psicològics i conductuals. Un enfocament que pot ajudar a evitar recaigudes i millorar els resultats a llarg termini”.
