L’Hospitalet no té un plat típic i exclusiu de ciutat, tot i que la gastronomia forma part de l’ADN del seu nom. A l’antic hospital i després a fondes, tavernes i mesons –el que en diem hostaleria– els viatgers de camí a Barcelona “es restauraven”, és a dir, menjaven i descansaven, a L’Hospitalet des del segle XIV.
Però si hi ha una cosa que ens agrada i fem des de sempre és celebrar al voltant d’una taula. L’aliment no és el centre perquè es menja el que hi ha o el que cadascú porta, sinó el fet de menjar plegats i compartir, aprofitant el que tenim al rebost de casa. D’això se’n diu “fer xefla”, una expressió que ha caigut en l’oblit, pròpia del català central i occidental, però que recorden dels seus avantpassats alguns veïns del carrer del Xipreret.
Ara, amb motiu del centenari del títol de ciutat, l’Ajuntament intenta recuperar aquest mot, perquè la tradició no s’ha perdut com ens mostren els sopars de germanor de les festes majors dels barris. I destacar-ho amb un plat basat en la cuina de proximitat i d’aprofitament que cada una de les cultures que conviuen a la ciutat poden personalitzar: la xefla de L’Hospitalet.
La recepta: fes-la teva!
Xefs autors: Susana Aragón (AGT) i Leo Ortega (BCN Culinay Hub)

- Caramel·litzar en cassola de fang amb oli d’oliva verge extra les proteïnes (botifarra i cansalada viada) i aromatitzar amb els alls picats i les herbes fresques. Quan agafi color, retireu-ho.
- Sofregiu l’all picat i la ceba a foc mínim. Afegir, el pebrot i el tomàquet. Deixeu-ho fins que s’integrin amb la ceba i l’all aproximadament 30 minuts.
- Escaldar al brou els pèsols i els cigrons bullits.
- Afegir-hi l’arròs i sofregir amb les verdures.
- Mullar amb brou de verdures o pollastre i coure 18 minuts al mínim.
- Picada: torrar amb oli les ametlles i avellanes. Picar a morter amb els alls sofregits, julivert, brou i oli.
- Escampar els pèsols i cigrons per sobre l’elaboració amb els pètals de julivert.
- Cobrir la xefla amb punts de la picada com a salsa.
Opcional: servir en cassola rústica, afegir verdures de temporada (escarxofes fresques, bolets, espàrrecs verds) i per a proteïna podeu triar també secret ibèric, tofu fumat o botifarra negra. Podeu afegir com a salses allioli d’all negre, oli verd (amb julivert i alfàbrega) o romesco amb maionesa.
Menjar plegats per celebrar

Francesc Xavier Medina, investigador i catedràtic especialitzat en antropologia de l’alimentació i les relacions entre alimentació i salut, ens remet al tarannà acollidor de la ciutat i el seu símbol, l’escultura d’Arranz-Bravo que mostra una dona amb una safata entre les mans per acollir i compartir. “L’Acollidora simbolitza el tarannà integrador i mediterrani de la ciutat. Justament aquest tarannà mediterrani té molta relació amb la idea de la xefla. Això és perquè la xefla és un gran àpat social i col·lectiu. Justament aquest caràcter festiu i obert és una de les característiques de la dieta mediterrània, que és un dels patrimonis que també tenim reconeguts a casa nostra. Allò que principalment caracteritza la dieta mediterrània és el seu caràcter social compartit de tot allò que ens uneix al voltant dels nostres estils de vida alimentaris”.
Per establir la base del plat de la xefla s’ha triat un grup d’experts que han aportat coneixements d’història i de cuina: l’Associació de Gastronomia i Turisme AGT, el blog L’Hospitalet Gastronòmic, Barcelona Culinary Hub, el Gremi d’Hostaleria i Alimentació de L’Hospitalet i tècnics de Servei Municipal de Desenvolupament Econòmic i Turisme de l’Ajuntament, assessorats per l’historiador Josep Maria Solias i apadrinats per la mediàtica Maria Nicolau, fidel defensora de la cuina tradicional.

“A mi m’encantaria fer una xerrada sobre xefles i el sentit últim d’alimentar-nos en comunitat, que no és el de simplement donar al cos els nutrients que necessita per seguir funcionant, sinó que també és, sobretot, benzina que alimenta les ganes de viure, els llaços veïnals, les relacions personals, la cultura, la llengua i, en definitiva, el que ens fa humans i fa que la vida valgui la pena ser viscuda”, afirma una entusiasta Maria Nicolau.
Ara es tracta que la ciutadania i també els restaurants de L’Hospitalet facin seva la xefla amb les seves aportacions personals i culturals, a través de diverses iniciatives i una gastroteca com a acte central a La Farga el 4 d’octubre, una gran trobada de la restauració de la ciutat on es podran tastar les diferents xefles.