La Regió Metropolitana de Barcelona és una autèntica cruïlla de cultures, i L’Hospitalet n’és un dels exemples més clars. La ciutat ha viscut fins a tres grans onades migratòries entre els segles XX i XXI, tant de persones provinents de la resta de l’Estat com de l’estranger. Milers de persones han hagut de deixar les seves llars per trobar un futur millor, sovint per motius polítics, guerres, inestabilitat social o factors mediambientals.

Mentre la població creix apropant-se als 300.000 habitants, el padró municipal també mostra que a L’Hospitalet hi conviuen persones procedents de prop d’un centenar de països, amb una presència destacada de comunitats del nord d’Àfrica, Amèrica Llatina i l’Àsia meridional. Totes les dades demogràfiques es poden consultar als anuaris de l’Ajuntament.

Les cinc nacionalitats estrangeres més nombroses

• Marroc: 8.120 persones

• Colòmbia :5.394

• Hondures: 4.862

• Pakistan: 4.083

• República Dominicana: 3.813

Nacionalitats “curioses” d’Europa

Tot i no ser nombroses, a L’Hospitalet hi ha representació de diversos microestats europeus. En total, hi viuen vuit andorrans, probablement per la proximitat geogràfica. També hi ha tres persones procedents de Malta i, el més sorprenent, dues amb passaport de la Ciutat del Vaticà, una ciutadania considerada una de les més exclusives del món.

La legislació vaticana estableix que la ciutadania es pot concedir a tres categories: cardenals que resideixen a Roma o al Vaticà, ciutadans que hi viuen per motius laborals i membres del cos diplomàtic. És molt probable que les dues persones inscrites a L’Hospitalet pertanyin a aquesta última categoria. A més, la ciutadania vaticana no és permanent: un cop s’acaba la funció que la justifica, es perd.

Creixement d’algunes nacionalitats per conflictes

Arran de la guerra a Ucraïna, la població procedent d’aquest país és una de les que més ha crescut els darrers anys. Actualment, amb 944 persones inscrites al padró, és la tercera comunitat europea més nombrosa de la ciutat, només per darrere dels italians (2.299) i els romanesos (1.860).

El 2021 hi havia 683 ucraïnesos empadronats, xifra que va augmentar fins als 854 el 2022, coincidint amb l’inici de la guerra amb Rússia. Pel que fa al seu país veí, implicat en el conflicte, actualment hi ha 742 persones, tancant el top 5 de nacionalitats europees.

Entre ambdós apareix Geòrgia, amb 769 habitants, un país que també ha viscut conflictes armats amb Rússia pels territoris d’Abkhàzia i Ossètia del Sud. Els habitants d’aquestes zones, independents de facto però no reconegudes per Espanya, poden disposar passaport georgià o rus i per tant no estan comptabilitzades.

Israel i Palestina

Encara que el conflicte a la regió ve de lluny, l’atac de Hamas el 7 d’octubre de 2023 va reactivar la guerra i la intervenció israeliana a Gaza, desencadenant condemnes internacionals i acusacions de genocidi. El 28 de maig de 2024, Espanya va reconèixer oficialment l’Estat de Palestina.

Tot i això, l’anuari del 2024 encara agrupa 18 persones sota la categoria conjunta Israel/Palestina. A banda, hi ha 12 persones amb passaport de l’Autoritat Nacional Palestina, organització que administra parcialment Cisjordània i Gaza.

Altres nacionalitats asiàtiques

L’Afganistan viu un règim talibà des de l’agost del 2021, amb una repressió extrema dels drets de les dones i nenes. A L’Hospitalet hi ha 34 afganesos (20 homes i 14 dones), que segurament segueixen amb preocupació la situació al país.

D’actualitat també està l’Iràn. Des que es van iniciar les revoltes, especialment de les dones contra el règim autoritari i masclista, s’han contambilitzat mig miler de morts. A L’Hospitalet hi ha 117 persones amb passaport del país.

Altres dades curioses de l’anuari són els 4 habitants procedents de Myanmar, que va patir un cop d’estat l’any 2021. També les dues persones amb nacionalitat nord-coreana que hi viuen a L’Hospitalet, un dels països més hermètics del món, i els dos ciutadans amb passaport del Iemen, el considerat el país més perillós del món.

Àfrica, no només el nord

La inestabilitat política i social de diversos països africans també ha deixat petjada al padró de L’Hospitalet. Tot i que les comunitats procedents del Magrib són les més nombroses, el registre municipal reflecteix l’arribada de persones de territoris molt més remots i desconeguts per al gran públic.

Un cas significatiu és Eritrea, un altre dels països més hermètics, on la censura i el control governamental dificulten l’accés a informació fiable sobre la realitat social. A la ciutat hi resideix una persona procedent d’aquest estat.

També s’hi troben un habitant de Gabon, un de Malawi, un del Txad i un de Libèria, país fundat al segle XIX amb el suport d’entitats nord-americanes per acollir antics esclaus afroamericans, un projecte que va derivar en un estat amb profundes desigualtats entre els grups locals i els retornats. Les tensions van desembocar en dues guerres civils, que van deixar més de 250.000 morts i una societat que, encara avui, arrossega les conseqüències del conflicte.

Més enllà de l’Amèrica Llatina

Si hi ha una regió que ha deixat una empremta viva i visible a L’Hospitalet, aquesta és Amèrica Llatina, però a banda d’aquesta comuniat, a L’Hospitalet hi habiten 213 estadunidencs. D’altra banda, el padró també mostra la presència de persones provinents de petits estats caribenys de parla anglesa. És el cas d’una persona de Jamaica, una de Belize, una de Grenada, dues de Trinitat i Tobago i tres de les Bahames.

El continent oceànic és el que menys representació te a la ciutat, amb tan sols 15 persones. Entre elles, 6 han vingut des d’Austràlia, 8 de Nova Zelanda i una de Palau.

Val a dir que tres persones són apàtrides, el que vol dir que no tenen cap ciutadania.