L’any 2025, el 65,7% dels desplaçaments en dia feiner a l’àmbit de l’ATM de Barcelona es van fer amb modes sostenibles. Concretament, el 47,5% de la mobilitat diària es fa caminant, en bicicleta o patinet i la quota modal del transport públic se situa en un 18,3%. En un terç dels desplaçaments en dia feiner (34,3%) s’utilitza el vehicle privat com a mode principal de desplaçament.
Així doncs, es consolida l’opció de la mobilitat sostenible i també el nombre de desplaçaments diaris, que està al voltant dels 20 milions des de l’any 2023, amb un lleuger repunt de l’1,5% el 2025 respecte al 2024.
El vehicle privat no recupera els nivells d’aban de la pandèmia
Tant el transport públic com la mobilitat a peu o en bicicleta segueixen una tendència a l’alça sostinguda i superen els seus nivells d’abans de la pandèmia. Per contra, el vehicle privat no aconsegueix arribar als registres prepandèmia, unes dades que demostren una tendència positiva en la radiografia general de la mobilitat.
Les dades també mostren que les persones residents a l’àmbit de l’ATM recorren una mitjana de 20 quilòmetres diaris, dediquen prop d’una hora i mitja al dia als seus desplaçaments i realitzen una mitjana de 3,93 trajectes cada jornada.
Pel que fa als motius dels desplaçaments, prop del 40% responen a necessitats personals, un 16,8% estan relacionats amb la feina o els estudis i el 43,4 % corresponen a la tornada al domicili. Paral·lelament, el teletreball es manté estable des del 2023 i se situa al voltant del 10 % de la població ocupada.
Perfils i característiques dels desplaçaments
Segons el sexe, els desplaçaments en modes sostenibles són del 72% entre les dones, mentre que en els homes és inferior al 60%. Les dones es desplacen en més proporció que els homes caminant (48,7% i 41,8%, respectivament) i en transport públic (21,5% enfront del 14,9%). En canvi, els homes ho fan encara més en vehicle privat (40,4% enfront del 28,4%).
Entre el total de desplaçaments, el patró més repetit correspon majoritàriament a dones de 30 a 64 anys, en situació laboral activa, que es mouen a peu, de dia i per motius personals a la ciutat de Barcelona.
La satisfacció dels usuaris també afavoreix els modes sostenibles. Caminar obté una valoració mitjana de 8,5 sobre 10, igual que la moto, mentre que la bicicleta lidera el rànquing amb un 8,6. Entre els serveis de transport públic, el tramvia és el més ben valorat amb un 8, seguit dels Ferrocarrils de la Generalitat (7,8) i del bus urbà de Barcelona (7,3). Rodalies Renfe és el servei que rep la puntuació més baixa, amb un 5,5.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Silvia Paneque, ha valorat positivament els resultats i ha destacat que les dades “confirmen que la mobilitat sostenible continua guanyant pes” gràcies tant al compromís de la ciutadania com a les polítiques públiques orientades a reforçar el transport públic i impulsar alternatives de desplaçament més sostenibles. Segons la consellera, el repte és consolidar aquesta tendència i ampliar les opcions de mobilitat eficient a tot el territori.