Els tècnics del Museu de L’Hospitalet ja havien documentat restes de ceràmica dels primers segles després de Crist a la Sitja de la Torrassa. Aquest informe va ser el punt de partida dels arqueòlegs que l’any 2020 hi van realitzar una intervenció com a conseqüència de les obres d’adequació del talús de la línia ferroviària.
L’arqueòleg director de la prospecció, Martí Puig, ha explicat a una conferència al Museu que van trobar “un conjunt de material ceràmic datat en època romana, entre el segle I aC i el V dC“. Les condicions del terreny i el fet que el material no estava vinculat a estructures construïdes els va fer pensar que era “esllavissat de la part superior del talús.”
Justament a la part superior començaran, pròximament, unes obres per transformar el solar de l’antiga fàbrica SAS en una àrea verda d’ús ciutadà. Una actuació que comptarà amb un seguiment arqueològic planificat davant les expectatives de nous descobriments.
En Pere Izquierdo, director del Museu de L’Hospitalet, destaca que “les sitges no acostumen a estar soles, sempre acostuma a haver-n’hi més, per tant, esperem que se’n trobin més. S’ha recomanat a la direcció de l’obra que es faci una prospecció geofísica amb geo-radar, és a dir, una radiografia prèvia a la intervenció. Això permet saber amb més seguretat què et pots trobar a sota”.
En cas que hi hagi restes arqueològiques d’interès, ha assegurat, “es farà tot el possible per integrar-les dins del projecte de parc per tal de conservar aquest patrimoni a la vista i que es deixi d’una forma digna perquè tota la gent de L’Hospitalet el pugui veure i valorar.”
Segons els experts, tot apunta que pot haver-hi restes des del període ibèric fins als inicis del romà. En Martí Puig valora aquesta possible troballa: “el que permetria és veure fases d’ocupació humana en època romana a L’Hospitalet“.
La seva ubicació, en una de les vies de sortida de Barcino, l’actual Barcelona, reforça aquesta hipòtesi. En el món romà, un model d’ocupació molt comú era situar viles suburbanes, a la zona externa de les ciutats.
Per tant, tot i que encara no s’atreveixen a definir quina tipologia d’assentament era, “sembla, pels indicis que tenim, que possiblement hi ha una estructura productiva. Fent el paral·lelisme podrien ser les actuals masies: petites o més grans unitats d’hàbitat, però també de producció perquè hi ha uns camps i conreus associats”.
Un descobriment que ajudaria a entendre més i millor la història de la ciutat.
