Controlar correctament la pressió arterial és essencial per prevenir malalties cardiovasculars, però en alguns casos els valors obtinguts a la consulta mèdica no reflecteixen la realitat del pacient. El personal sanitari va de blanc per possiblement dos motius, poder apreciar amb facilitat si les seves bates tenen taques o no estan perfectament netes i perquè aquesta tonalitat transmet pau, serenitat i concentració. No obstant això, no tots els pacients ho reben igual.

És el que passa amb aquells i aquelles que pateixen la coneguda com a síndrome de la bata blanca, un fenomen clínic que pot conduir a diagnòstics erronis i tractaments innecessaris si no es detecta a temps. Segons apunta la doctora Marta Fanlo Maresme, del Servei de Medicina Interna de l’Hospital de Bellvitge, “el fenomen de la bata blanca és l’augment de la pressió arterial quan aquesta mesura es realitza dins d’un context medico-sanitari”.

La doctora explica que existeix una resposta condicionada a associar “la bata blanca amb una situació de malaltia o patiment”, fet que activa l’estat d’alerta del pacient i incrementa la tensió de manera transitòria. A més, assegura que no és un fenomen aïllat, s’estima que un 30% de la població fa aquesta resposta d’alerta.

Com saber si es tracta de síndrome de bata blanca?

La doctora Fanlo distingeix clarament aquest fenomen de la hipertensió sostinguda. “Quan la pressió arterial augmenta per sobre de 140/90 mmHg a la consulta, però després és més baixa fora de l’ambient sanitari, és quan parlem d’hipertensió de bata blanca”, explica. Per comprovar-ho, s’han de realitzar proves de monitoratge de 24 hores o bé automonitoratge al domicili, i comparar les dades obtingudes en entorns més relaxats.

La diferència és important perquè, segons Fanlo, els pacients amb síndrome de bata blanca “no tenen cap risc cardiovascular o el tenen mínim”, a diferència dels que pateixen hipertensió sostinguda, una condició que sí implica risc i requereix tractament. Cal tenir en compte que la síndrome té un topall clínic, si els valors en consulta superen 160/100 mmHg, ja no es considera bata blanca i passa a tractar-se com hipertensió arterial sostinguda, encara que al domicili els valors siguin millors.

Diagnòstic erroni

La doctora adverteix que una confusió entre síndrome i hipertensió real pot tenir conseqüències. “Si diagnostiquem una hipertensió arterial i en lloc de dir que és una hipertensió arterial de bata blanca la donem com a sostinguda sense haver fet un correcte diagnòstic, és fàcil que afegim tractaments innecessaris”, alerta. Aquests tractaments poden provocar baixades de la pressió arterial, caigudes, síncopes” i altres complicacions.

Fanlo també adverteix del fenomen contrari, la hipertensió emmascarada, en què els valors són normals a la consulta però alts a casa. “És un cas encara més greu”, afirma la doctora, ja que té un risc cardiovascular molt augmentat i afecta especialment persones fumadores o amb malalties cardiovasculars prèvies. Aquesta condició només es pot diagnosticar amb proves com la monitoratge de 24 hores o estudis cardiològics específics.

Té cura la síndrome?

No hi ha una cura perquè no és una malaltia, però sí estratègies per obtenir mesures més fiables. La doctora Fanlo apunta que “es pot intentar relaxar el pacient, deixar-lo 5 minuts tranquil, explicar-li com es farà la mesura, fer la provada en repetides ocasions o que ho faci personal no sanitari”. De tota manera, la condició només es confirma amb mesures fora de la consulta.

Crida a mesurar-se la tensió

Els professionals sanitaris coincideixen a recordar la importància de controlar la pressió de manera regular. Segons Fanlo, és recomanable prendre-la una vegada cada 3 anys en persones menors de 40 anys com a mínim, una vegada l’any a partir dels 40 com a mínim, i amb més freqüència en pacients amb factors de risc (obesitat, antecedents familiars, postmenopausa, raça negra, etc.)

Tot i que la tècnica domèstica és útil, cal fer servir dispositius validats per autoritats sanitàries i no prescindir del seguiment mèdic.