El pla integral de reforma i millora dels barris del Samontà, de la zona Nord de la ciutat, que l’Ajuntament vol impulsar amb el suport de la Generalitat s’estructurarà en tres grans eixos: Regeneració Urbana i Sostenibilitat, Atenció Social i Intervenció Comunitària i Desenvolupament Econòmic.
En 2 km2 , als barris del Samontà -Pubilla Cases, la Florida, les Planes, Collblanc i la Torrassa- hi viuen 140.000 persones, prop del 50% del total de L’Hospitalet, i un 45% és població d’origen migrant.
Aquesta demarcació registra la densitat de població més alta de tot Europa. Hi ha 50.000 habitatges, molts d’ells encara sense ascensor i mancances d’accessibilitat. I 4.000 d’aquests habitatges necessiten una reforma de caràcter urgent. L’Ajuntament vol aprofitar la nova Llei de Barris anunciada per la Generalitat per promoure en els pròxims anys la reforma d’aquests habitatges.
Raúl Alvarín, director del Consorci per a la Reforma de la Granvia, ha explicat que “hi haurà co finançament municipal i autonòmic, amb aportacions tant de l’Ajuntament com de la Generalitat, i caldrà veure quina haurà de ser l’aportació privada una vegada tinguem les polítiques concretes”.
En matèria de rehabilitació, un punt de particular complexitat seran els 900 habitatges dels Blocs Florida, que no seran objecte d’actuacions individuals, sinó d’una planificació social i urbana global.
En el capítol de Regeneració Urbana, l’Ajuntament es proposa impulsar un nou eix Diagonal Granvia, lligant dues grans infraestructures: el parc de recerca de l’Hospital Clínic a la zona de Can Rigal i la futura estació intercanviadora de la Torrassa, lligada al projecte de soterrament de les vies.
Segons Raúl Alvarín, l’estació intermodal de la Torrassa “articularà aquest eix cívic i, per tant, serà un dels nous centres de la ciutat”. I ha afegit que “millorarà la mobilitat de es mou en Rodalies i transport públic, així que potenciar aquest eix Diagonal-Granvia permetrà re equilibrar la ciutat”.
Al Samontà es registra un índex de pobresa sensiblement superior a la mitjana de la ciutat i la pobresa infantil també se situa entre el 40 i el 50%, segons els barris, per sobre del 35% de mitjana de la ciutat. D’altra banda, el 100% de les escoles de la zona estan considerades d’alta complexitat.
Com ja va passar amb les lleis de barris anteriors, els teixit associatiu tindrà un paper cabdal per dur a terme programes d’atenció social i de cohesió comunitària que arribin des de la infància a la gent gran. Alvarín creu que l paper del teixit associatiu “serà cabdal perquè això sigui un èxit, tal com va passar amb els anteriors plans integrals”.
També es pretén obrir nous espais de concurrència del veïnat i àrees verdes, com l’ampliació dels jardins Los Diablos i la millora de la plaça de la Bòbila i les avingudes del Torrent Gornal i Catalunya.
En matèria econòmica, el pla del Samontà es marca l’objectiu de revitalitzar els mercats municipals, com ha de passar amb la reforma del mercat de Collblanc, i potenciar el comerç de proximitat.
El Consorci per a la Reforma de la Granvia ha modificat els estatuts i ha afegit el terme Samontà per poder executar tots aquests projectes tan bon punt la Generalitat concreti la nova llei de Barris, un canvi d’estatuts que també ha de propiciar que qualsevol conselleria pugui abocar-hi recursos.