L’Ajuntament presenta dilluns, 10 de març, el logotip i el programa d’actes que s’han preparant per commemorar el centenari de la concessió del títol de ciutat a L’Hospitalet. L’acte tindrà lloc a les 17 hores, a la plaça Espanyola. En cas de pluja, es traslladarà al Centre Cultural Collblanc-La Torrassa (carrer de la Mare de Déu dels Desemparats, 87).
Amb aquest acte, l’Ajuntament inicia la celebració a uns actes en què es reflexionarà sobre l’evolució de la ciutat en els darrers 100 anys i com es planteja el futur.
Com era L’H al el 1925?
El 15 de desembre de 1925 L’Hospitalet va rebre el títol de ciutat. Va ser un fet administratiu sense major transcendència. Ara bé, és cert que la ciutat del 1925 estava patint una transformació profunda des del 1900. Havia passat de 4.891 habitats a 27.726. L’augment de població es va deure als immigrants que van arribar des de diferents llocs d’Espanya per treballar en la construcció del Metro i dels edificis de l’Exposició Universal del 1929. Els nous hospitalencs van fer créixer la ciutat de forma descontralada, inicialment als barris del Centre, Santa Eulàlia i Collblanc-laTorrassa.
Quan el rei Alfonso XIII va concedir el títol de ciutat a L’Hospitalet, l’alcalde del municipi era Tomás Giménez, un empresari amb fàbriques de marbre pròxim a la dictadura de Primo de Rivera i molt amant dels premis i les condecoracions que, fins i tot, s’atorgava a sí mateix.
Pocs anys abans, l’Estat havia pres per llei al municipi una part dels terrenys de la Marina que donaven sortida al mar. La intenció era projectar a la zona un port franc que mai es va arribar a construir. També es van veure afectades un seguit de propietats agrícoles per construir la Granvia.
A L’Hospitalet ja funcionaven grans empreses comCosme Toda, Can Trinxet, Godó i Tries, Can Vilumara i Busquets Germans, i hi havia dues línies de Renfe i una de Ferrocarrils Catalans que travessaven la cutat, amb multitud de passos a nivell.
L’edifici actual de l’Ajuntament ja existia llavors però la plaça on s’ubica, no. L’església de Santa Eulàlia de Mérida era l’original del segle XV, que va ser destruïda durant la Guerra Civil. Els carrers de la ciutat anaven passant de terra a llambordes i es començava a construir el clavegueram. N’hi havia pocs cotxes, algun autobús i moltes bicicletes i carros. De tant en tant, encara es veien ramats d’ovelles pel carrer, com les que va pintar Rafael Barradas el 1926.
Pel que fa a l’esport, es jugava a futbol però no a bàsquet, que encara no s’havia implementat a la ciutat. També es practicava el ciclisme.
El dret a vot estava reservat als homes més grans de 25 anys. Tot i que només votaven els grans contribuents, entre 50 i 70 persones.
