Silenci i pintura, els dos únics ingredients que necessita Arantxa Campos per traslladar a l’espectador al món sense lligams que forma la seva obra. Ni títols ni indicacions de què ha de percebre qui mira els seus quadres, tota una declaració d’intencions de l’artista barcelonina que ha portat al Centre Cultural La Bòbila l’exposició ‘En silenci, les meves pintures parlen’.
La creadora explica la seva visió: “sempre vull que les meves pintures deixin una mica obert el sentit de l’espectador, que ho complementi segons els seus sentiments i estat anímic. És una reflexió del pas del temps, en calma. Mirar el que la natura representa i sense pressa, que cadascú interpreti allò que senti“, concreta.
L’artista es limita a definir com a ‘paisatges’ allò que vol representar amb el pinzell. L’ambigüitat és una forma de parar-se davant l’obra i que el públic passi una estona construint-ne el significat: “vull que l’espectador vagi en calma, que sempre anem amb presses. Vull reflexionar sobre com les coses amb calma fins i tot es poden gaudir més que no amb la pressa que anem cada dia”, comenta Campos.
La mostra és una invitació a mirar sense pressa i a deixar que la textura, el gest i el color expressin allò que les paraules callen. Enmig de la urgència i del soroll, proposa una altra presència: atenta, orgànica, silenciosa. Campos és una artista visual especialitzada en pintura contemporània.
En la seva obra ha combinat exposicions individuals i col·lectives, amb un llenguatge visual subtil i meditatiu, on la forma i el gest dialoguen amb el silenci. Fins al 26 d’octubre es podrà visitar el món eteri d’Arantxa Campos al Centre Cultural La Bòbila.
