La Pasqua és una de les festivitats més significatives per als catalans, ja sigui per la celebració de la Resurrecció de Jesucrist o pels dinars en família que acaben amb unes bones postres. Amb els anys, aquesta festivitat ha esdevingut una celebració molt dolça, especialment a Catalunya, on la Mona de Pasqua continua sent una tradició viva.
Enguany, però, l’encariment del preu del cacau ha fet variar les tendències. Per exemple, al forn Grenya de Santa Eulàlia és el primer any que no vendran les típiques figures de xocolata. En el seu lloc han apostat per pastissos més tradicionals decorats amb plomes, ous i pollets.
En aquest obrador, les mones amb més sortida han estat la de pastís Sacher i Massini. També han venut mones de crema cuita o de pastís Sara.
Les ‘colomba’ italianes irrompen amb força
A l’obrador Grenya, igual que en cada cop més forns i pastisseries, ofereixen la colomba pasquale com a alternativa internacional a la mona. Es tracta d’un dolç italià típic d’aquestes dates que té forma de colom, símbol de pau i amor.
És molt semblant al panettone, ja que comparteix la mateixa massa i procés d’elaboració. La colomba, tal com la coneixem, va ser creada a Milà als anys trenta, com una versió del clàssic nadalenc.
Destaca per la seva textura flonja i la cobertura d’ametlles i sucre, en alguns casos. Una nova proposta que, juntament amb la mona, endolceix la Setmana Santa amb tradició i creativitat.
Es tracta de la colomba pasquale, un dolç italià, típic d’aquestes dates. Té forma de colom, símbol de pau i amor, i és molt semblant al panettone de Nadal.
Tot i l’augment del cost de les matèries primeres, des del forn Grenya asseguren que han pogut mantenir els preus de les mones pràcticament iguals. En aquest establiment, els padrins i padrines es gastaran entre 20 i 40 euros per les mones, i uns 30 si opten per una colomba.
L’origen de les mones
Les primeres ‘mones’ es van documentar al segle XIV a Catalunya, Múrcia i el País Valencià i després es van estendre les Illes Balears i Aragó. La mona va néixer com una ofrena que el padrí feia al seu fillol com a símbol de protecció i estima. Tradicionalment, era un tortell amb ous durs, tants com anys tenia el nen o nena, fins a un màxim de dotze.
Amb el temps, la mona ha anat evolucionant i guanyant un toc més llaminer substituint els ous durs per ous de xocolata. Cap al 1930, el pastisser Lluís Santapau va introduir les figures de xocolata, i des de llavors els ous han deixat pas a creacions cada cop més elaborades, divertides i creatives. Avui dia, moltes famílies encara fan el pastís de la mona a casa i la decoren amb pollets, plomes i figures de xocolata comprades.
