A L’Hospitalet hi ha dues zones ben diferenciades: el Samontà, a la falda de la muntanya de Sant Pere Màrtir, i la Marina, a la part del delta del Llobregat. Doncs bé, d’una part a l’altra i en tan sols 4 quilòmetres, han baixat, baixaven i baixaran les rieres fins al riu Llobregat. El canvi d’altitud que passa dels 389 metres als 8, fa que les inundacions a causa del desbordament de la conca del riu Llobregat siguin molt possibles.
“Les zones inundables de L’Hospitalet venen bàsicament de possibles desbordaments del riu Llobregat, i les zones més afectades serien aquelles que es troben al costat de la llera del Llobregat, sobretot la zona de Cal Trabal” explica el cap de servei de projectes estratègics de l’Ajuntament, Lluís Traveria. I precisament, a pocs metres de la zona de Can Trabal hi va haver la inundació que possiblement més recorden els hospitalencs i hospitalenques.
Les imatges de l’hospital de Bellvitge
L’any 1971, la torrentada més forta que ha viscut la zona de L’Hospitalet va afectar el teixit urbà del barri de Bellvitge, fins i tot “hi va haver persones que van perdre la vida” recordava Genís Pascual, membre del Centre d’Estudis de L’Hospitalet. “El veïnat de les masies a prop de Bellvitge portaven els animals a les parts altes”, afegia.
Però sens dubte, la imatge que ha quedat en la memòria col·lectiva d’aquells que van viure als 70, va ser la de la part baixa de l’hospital de Bellvitge, encara en construcció, inundada per l’aigua.
Les cròniques de l’època alertaven que l’aigua va arribar fins al segon pis d’alguns blocs i 45 habitatges van quedar inundats per l’aigua. També va quedar inundada tota la zona agrícola de la Marina, una trentena de naus industrials i les escoles del carrer d’Europa, que van acumular entre 60 i 100 cm d’alçada d’aigua. En termes personals, van ser 96 les famílies que van haver de ser evacuades de les seves llars.
Rambla de la Marina i Mare de Déu de Bellvitge
“Quan van construir les primeres torres de Bellvitge, no se’ls hi va ocórrer res més que fer uns semisoterranis” recordava Genís Pascual. Després de la gran riada de Bellvitge, l’any 1974, un dictamen qualificava la zona com a inundable. No obstant això, encara hi ha persones habitant als soterranis dels grans blocs del barri, que a conseqüència d’aquell dictamen no poden adquirir cèdula d’habitabilitat.
“Bellvitge està en una zona inundable. No és que hi hagi un risc d’avinguda i que s’emporti els edificis, però evidentment quan estem parlant de zones residencials aquestes afectacions fan que la mateixa habitabilitat del domicili no sigui correcta”, explicava el cap del servei de projectes estratègics.
Treballs per reduir les afectacions per riuades
El fet de comptar amb equipaments i habitatges tan a prop d’una zona inundable van fer que després de les inundacions de 1971 es dugueren a terme treballs per minimitzar els danys que podrien causar un desbordament del Llobregat.
“En aquell moment es va canalitzar el riu de tal manera que pogués absorbir una riuada com aquella, com a mínim”, recorda Genís Pascual. L’any 1976 es va començar a construir una mota, una mena de muntanyeta als dos costats del riu que ampliaven la seva capacitat, segons la zona. També es va dur a terme l’eliminació d’un meandre a la zona de Cornellà-el Prat on ara hi ha un centre comercial i el camp de futbol de l’Espanyol.
Possibilitat d’inundació a la zona
La probabilitat d’inundació a zones més pròximes al riu Llobregat com la zona agrícola de Can Trabal és d’un cop cada 100 anys. I altres zones de la part de la Marina, d’un cop cada 500 anys.
No obstant això, tot i les probabilitats d’inundacions, els sistemes de gestió han canviat molt des dels anys 70. De fet, el sistema d’alertes és clau per avisar al veïnat en cas d’una possible inundació. D’altra banda, amb l’eliminació del meandre, “hi cabrien 4.000 metres cúbics d’aigua per segon” i funcionaria com “el desviament del riu Túria a València”, remarca Pascual.