L’Hospitalet ha vist en els darrers mesos com diversos establiments històrics baixaven la persiana. Negocis gairebé centenaris que han estat testimonis de la transformació demogràfica i urbanística de la ciutat i que fins ara havien passat de generació en generació, de pares a fills. (veure vídeo)
La Mireia López, presidenta de l’Associació de Comerciants de Santa Eulàlia, té un diagnòstic clar de per què molts establiments han hagut de tancar definitivament. “Alguns comerços tradicionals estan tancant perquè els seus propietaris es jubilen i no hi ha relleu generacional. No tanquen perquè no tinguin vendes”.
La Mireia és un exemple de tot el contrari. Ella va seguir el negoci familiar. “Vaig fer el relleu, però ja fa 30 anys. Llavors les coses eren diferents. Si no volies estudiar, a casa et deien: “a treballar!”. També crec que la botiga l’has d’haver viscut de petit. És una cosa que t’han inculcat a casa. Ara, molts joves, si tenen opcions, es decantes per dedicar-se a una altra cosa diferent al negoci familiar”.
Un altre dels motius, apunta López és la venda online. “Els negocis que no tanquen són els de serveis com ara de manicures i cafeteries, perquè són negocis presencial, no es poden consumir online”.
Falguera, un negoci familiar que continua
Isabel Costa és la propietària de la botiga Falguera a Santa Eulàlia, un negoci familiar del sector tèxtil. Ella també opina que és difícil mantenir un negoci així en aquests moments en què hi ha molta competència de les botigues en línia. “La meva àvia només s’havia de preocupar d’anar a comprar el productes i portar-lo a la botiga. Nosaltres, ara, a això hem d’afegir, per exemple, portar tots les xarxes socials per fer-ne promoció”.
Alguns comerços que han tancat
La Neus Salat va agafar les regnes de la cansaladeria Can Salat, a Santa Eulàlia, de la seva mare, que al seu torn la va heretar dels seus pares. Ella explica que té dos nebots que podrien haver-se quedat el negoci. “Finalment no han volgut continuar. No trobem personal qualificat”. La cansaladeria ha tancat després de 93 anys oferint servei.
El mateix li passa a l’Antoni Monrós, de la copisteria, Monrós Copi Foto, al barri Centre. Quan el seu pare es va jubilar, ell i els seus germans Ricard i Montserrat es van fer càrrec del negoci. L’Antoni, el més jove dels tres, s’ha jubilat i la botiga ha tancat. “La continuació era complicada perquè els nostres fills tenen altres objectius”.
Un altre cas és el de la històrica ferreteria Tormo, a Collblanc, que també s’acomiada de clientes als qui ha vist créixer des de la infantesa. La Rosa Rovira Tormo s’ha jubilat i lamenta que “ara no hagi ofici. El client vol que l’aconsellis i això i avui com que no hi ha aprenents, ja no es troba”.
