Memòries, reflexions i documentació s’entrellacen a ‘SEAT 1968-1984. La ambición del sindicalismo unitario’, una obra col·lectiva que explica la història dels treballadors de la marca en una època clau en la lluita obrera. Així ho han reivindicat els autors en la presentació del llibre organitzada per FIC i el Memorial Democràtic dels Treballadors de la SEAT.
El llibre es divideix en tres etapes destacades d’aquells anys. Silvestre Gilaberte, coautor de l’obra, treballador de SEAT entre 1969 i 1980 i responsable de la Comissió Obrera de la fàbrica -embrió del sindicat CCOO-, destaca els episodis: “Les conquestes dels treballadors de SEAT, tot el tema salarial, condicions de feina, la llibertat dins i fora l’empresa. El naixement de les comissions, com ens relacionàvem amb els treballadors, de quina forma es va aconseguir que les lluites fossin massives, unitàries i permanents“, valora.
El seu company de feina i lluita, Jaume Font -treballador de SEAT entre 1970 i 1981 i membre de CCOO i el PSUC- rememora aquella època com “la més important” de la seva vida: “El que recordo és que aquells anys van ser d’una intensitat extraordinària, no només per les lluites sinó per tot el que es va aconseguir”.
Una de les claus del llibre és la profunditat documental, amb 220 imatges inèdites digitalitzades. L’arxiu dona context a episodis que els autors consideren fonamentals: “Destaquem l’ocupació de la planta el 1971 amb 10.000 treballadors lluitant contra la policia durant 13 hores. 15 dies de manifestacions per tota Barcelona. També l’any 1975 amb 500 acomiadaments, quan mesos després la comissió obrera va tenir el 80% del suport”.
Que Bellvitge hagi acollit la presentació no és casualitat. Aquí vivien la majoria dels treballadors de la fàbrica de SEAT a la Zona Franca, on van forjar un esperit de lluita que també els va servir per dignificar el barri: “Bellvitge va ser una punta de llança important i la lluita per millorar les condicions del barri”, destaca Gilaberte. En la mateixa línia parla Font, qui assegura que “molts treballadors de SEAT van ser fonamentals per la lluita veïnal i aconseguir l’adequació de places, carrers i l’arribada dels equipaments que avui gaudim”.
Una història de drets, lluita i repressió per reivindicar l’orgull de classe.